Moodle Institut Sa Palomera

Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

---

Lag Temps transcorregut des que es llança el missatge fins que el destinatari ho rep.

LAN (Local Area Network) Xarxa d'àrea local. Xarxa de computadores personals situades dintre d'un àrea geogràfica limitada que es compon de servidors, estacions de treball, sistemes operatius de xarxes i un enllaç encarregat de distribuir les comunicacions.

Laptop Computadora portàtil que pesa aproximadament dues o tres quilograms. Existeixen distints models, des de les notebooks comunes fins a les multimèdia (dotades de parlantes, lectora de Cdroms, monitor color, etc.). Segons la seva capacitat, tenen una autonomia de corrent elèctric de dos a sis hores de durada. Arran de que la tecnologia compacta és bastant cara, aquests equips solen costar pràcticament el doble que els seus parells d'escriptori, comparant sistemes de capacitats equivalents.

LCD Liquid Crystal Display. Monitor de Cristall Líquid. Els cristalls líquids s'activen per camps elèctrics per a produir la imatge del monitor.

Línia Commutada (Dial Up) Connexió temporal que s'establix usant un emulador de terminal i un mòdem; en oposició a connexió dedicada o permanent, la qual és establerta entre ordinadors per línia telefònica normal i realitza una connexió de dades a través d'una línia telefònica.

Línia Dedicada Línia privada que s'utilitza per a connectar xarxes d'àrea local de grandària moderada a un proveïdor de serveis d'Internet i es caracteritza per ser una connexió permanent.

Línies de Subscripció Digital Tecnologia de transmissió que permet que els fils telefònics de coure convencionals transportin fins a 16 Mbps mitjançant tècniques de compressió. Hi ha diverses modalitats d'aquesta tecnologia, tals com ADSL, HDSL i RADSL, sent la Línia de Subscripció Asimètrica Digital (ADSL) la més utilitzada actualment.

Paraula o paraules clau: xDSLADSLHDSLRADSL

Linux Versió de lliure distribució del sistema operatiu UNIX el qual té totes les característiques que es poden esperar d'un modern i flexible UNIX. Inclou multitarea real, memòria virtual, llibreries compartides, adreça i maneig propi de memòria i TCP/IP. El Sistema Operatiu Linux (es pronuncia de la mateixa manera que en l'idioma Espanyol, i no 'lay-nux') va ser creat per Linus Torvalds en 1991 com una alternativa als sistemes Unix de l'època. Inicialment només contava amb les funcions més bàsiques, però amb l'ajuda de col·laboradors al voltant del món va anar cobrant força fins a convertir-se en el que és avui dia: un Sistema Operatiu basat en Unix amb totes les característiques que s'exigeixen en els sistemes comercials. Linus Torvalds va comprar un sistema basat en i386, el qual portava preinstal·lat el sistema operatiu MS-DOS. Acostumat a treballar amb sistemes operatius Unix, i insatisfet amb els oferiments gratuïts per les seves limitacions i els comercials pels seus elevats preus, va decidir llavors iniciar el projecte que avui s'ha convertit en una autèntica alternativa a altres Sistemes Operatius. Al conèixer de l'existència del Projecte GNU ? un grup de desenvolupadors de programari que promouen la lliure distribució dels programes font perquè els usuaris mateixos contribueixin amb els seus coneixements per al millorament total del programari ? Linus va decidir també adherir-se i publicar lliurement els programes font del seu Sistema Operatiu. Linux va atreure molts desenvolupadors des d'un principi ? el concepte del 'Open Source Movement' (Moviment per a l'Alliberament dels Programes Font) ha estat un dels majors atractius. La llibertat de desenvolupament, la proliferació de noves idees i el millorar conceptes ?clàssics? va ser liderat per entusiastes de diferents àrees ? aquells amb experiència en xarxes van contribuir amb les seccions que s'encarreguen de protocols - implementació, mentre que uns altres amb experiència en maneig de memòria van contribuir amb les seccions de Linux que s'encarreguen d'aquesta tasca. Linus Torvalds té generalment l'última paraula de quina s'incorpora en cada nova versió ? però existeixen distribuïdors que li incorporen disferents aplicacions i eines a un preu raonable, juntament amb detallas lliures i eines d'instal·lació. Linux és utilitzat en moltes companyies i organitzacions importants. De fet, és l'únic Sistema Operatiu no fabricat per Microsoft que està guanyant considerable terreny en el mercat. Linux és un Sistema Operatiu dissenyat des d'un principi per a facilitar el seu ús i administració especialment remota. Fins i tot en ambients gràfics, es pot utilitzar un servidor Linux per a executar poderoses aplicacions en terminals barats (fins i tot equips que ja van passar fa molt la seva ?vida útil?, com per exemple Intel Pentium 1, 2, 3).

Listserv (Servidor de Llistes) Programa que permet la creació i distribució de llistes de correu de manera que la comunicació amb el programa és via correu electrònic. L'avantatge de Listserv enfront de Majordomo es basa que coneixent el nom d'un servidor Listserv és possible obtenir còpia de totes les llistes de correu de tot el món. La comunicació amb Listserv es basa enviant en el cos del missatge (no en el subject) la instrucció desitjada. El servidor mes conegut és listsevt@listserv.net.

Llista de Correu o Distribució (Mailing List) Llistat d'adreces electròniques utilitzat per a distribuir missatges a un grup de persones i generalment s'utilitza per a discutir sobre un determinat tema. Una llista de distribució pot ser oberta o tancada i pot tenir o no un moderador. Si és oberta significa que qualsevol pot subscriure's a ella; si té un moderador els missatges enviats a la llista per qualsevol subscriptor passen primer per aquell, qui decidirà si distribuir-los o no als altres subscriptors.

---