Moodle Institut Sa Palomera

Tancament que aïlla l'edifici de l'exterior.

Tots aquells elements que necessita una indústria per poder funcionar.

Document mercantil que recull la informació relativa a la venda d'un producte o d'un servei. Tota empresa que realitza una venda està obligada a emetre la factura corresponent, que ha de lliurar a la persona o l'empresa compradora.

Conjunt de vegetals conreats als camps propers a la granja que es pot consumir fresc (acabat de collir) o ensitjat (collit a l'estiu i emmagatzemat en sitges per consumir-lo a l'hivern.

Sistema per transmetre qualsevol tipus de document imprès a través de la línia telefònica i que, alhora, pot ser rebut de manera impresa en el terminal receptor.

Peça amb un forat roscat que s'acobla al cargol i que es fa servir per fer unions que han de suportar grans esforços, especialment en metalls.

Tècnica que es basa en el creixement i l'acció selectiva de certs microorganismes desitjables sobre els aliments que impedeixen el creixement dels nocius. Hi ha diversos tipus de fermentació. Es conserven per aquest procediment els formatges, els iogurts i derivats làctics, els vins, les cerveses...

Fragments de material que es desprenen al llimar, serrar o trepar un metall.

Material magnètic, dur, fràgil i molt resistent a la compressió i al desgast, sense plasticitat que s'obté en els forns de cubilot per afinament del ferro colat de primera fusió. S'utilitza per fer objectes metàl·lics com radiadors de calefacció, estufes de llenya, fanals, etc.

Substància sòlida i flexible, de forma allargada, molt prima i amb una llargària limitada.

Fibra obtinguda per un procés de transformació de la cel·lulosa que contenen els vegetals. Es fabrica una massa pastosa dissolent la cel·lulosa amb un producte químic i s'introdueix en una extrusora, d'on surt en forma de filament per un petit forat (filera). Com que aquest procés imita el sistema utilitzat pel cuc de seda, aquestes fibres es coneixen també amb el nom de seda artificial.

Fibra procedent del pèl o de segregacions de diferents animals. Les més utilitzades són la llana i la seda.

Fibra utilitzada per a teixits especials d'aplicacions industrials i no pas de vestir. Algunes fibres minerals són la fibra de vidre i l'amiant, encara que aquesta última cada vegada té menys aplicacions perquè el seu ús no és saludable.

Fibra procedent de les flors, les fulles o les tiges d'algunes plantes. Les més importants són el cotó, el lli, les fibres d'espart, jute, cànem i pita.

Fibra procedent de productes vegetals, animals o minerals.

Fibra obtinguda a partir de productes químics, generalment derivats del petroli. A diferència de la fibra artificial, per obtenir-la no es necessita cap producte natural. Segons el producte químic utilitzat, les fibres sintètiques més comunes es poden agrupar en poliamides, polièsters, acríliques i poliuretans.

Resultat de cargolar fibres o filaments. Té una llargària il·limitada.

Fil de coure d'un sol conductor recobert per una fina capa de vernís que actua d'aïllant i que permet reduir les dimensions de les bobines, que solen tenir moltes voltes o espires.

Màquina de filar.

Substància molt semblant a la fibra, però d'una llargada il·limitada, ja que habitualment es fabrica de manera artificial.

Procés de transformació de les fibres en fils.

Estructura de suport on es col·loquen tantes bobines com fils hagi de tenir l'ordit.

És una zona especial que apareix a la pantalla de l'ordinador i que utilitzen els programes per mostrar-nos el seu contingut i permetre'ns actuar sobre ells.

Informació relacionada entre si i independent que s'emmagatzema en un disc informàtic.

És la propietat que tenen els materials de doblegar-se fàcilment.

Són l'element constructiu encarregat de transmetre al terreny totes les forces de l'edificació per tal que siguin contrarestades; generalment, es fan soterrats i sobre ells recolza l'estructura de l'edifici.

És el recurs del qual pot obtenir-se energia per produir calor, llum, moviment, etc.

Forat que no arriba a travessar el material.

Forat que travessa tot el material.

Acció capaç de produir o modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos o de produir-li deformacions. La unitat de força, en el sistema internacional de mesura, és el newton (N).

Conformació plàstica que consisteix en la deformació de l'acer gràcies a l'aplicació de cops sobre el material calent per obtenir materials resistents com ara eines i alguns elements de màquines.

Conglomerat de ciment portland, sorra i grava.

Propietat contrària a la tenacitat. EL vidre, per exemple, és un material fràgil perquè es trenca fàcilment.

Sistema que s'encarrega de detenir el vehicle tot convertint la seva energia cinètica en calor.

És el nombre de cicles que es realitzen en l'interval d'un segon. Es mesura en Hertz.

Velocitat de gir d'una politja, roda, arbre o eix expressada com el nombre de voltes que dóna a cada minut o segon.

Màquina eina que permet conformar superfícies planes i corbes, fer ranures, tallar dents d'engranatges, etc.

Sigles de File Transfer Protocol (Protocol de transferència de fitxers). Programa informàtic que permet accedir a ordinadors servidors remots i enviar-hi fitxers o recuperar-los del seu disc dur.

Aplicació informàtica que permet de realitzar múltiples càlculs (matemàtics, estadístics, tècnics i financers) amb les diferents dades introduïdes, particularment les de tipus numèric, i fer-ne la representació gràfica.

Tècnica tradicional molt antiga que, a més de deshidratar l'aliment, aprofita les propietats antisèptiques i antibacterianes del fum, i millora les característiques organolèptiques de l'aliment. N'és un bon exemple el salmó fumat.

Funció lògica que dóna 1 a la sortida quan totes les variables d'entrada valen 1.

Acció que depèn dels elements que permeten la seva execució.

Funció lògica que dóna com a sortida l'estat invers de l'entrada.

Funció lògica que dóna 1 a la sortida quan almenys una de les entrades val 0.

Funció lògica que dóna 1 a la sortida quan totes les variables d'entrada valen 0.

Funció lògica que dóna 1 a la sortida quan almenys una de les variables d'entrada val 1.

Producte químic utilitzat per eliminar els fongs.

Element de protecció de curtcircuits utilitzat en els circuits elèctrics. Si es produeix un curtcircuit, els fusibles detecten l'augment de temperatura i es fonen, de manera que el circuit queda obert, cessa el corrent i s'eviten altres conseqüències.

Material orgànic obtingut a partir de la transformació de primeres matèries d'origen vegetal i que es caracteritza, en general, per ser un material resistent, tenaç, elàstic en flexió, lleuger, combustible i aïllant.