Glossari de Tecnologia
Glossari de Tecnologia
Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex
Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES
A |
---|
AcerAliatge de ferro i carboni. És un material magnètic, dur, tenaç, molt resistent i plàstic, encara que propens a la corrosió. | |
Acer al carboni Tipus d'acer més comú. Conté bàsicament ferro i carboni i s'utilitza per construccions metàl·liques com estructura d'edificis, ponts, carrosseries, etc. | |
Acer aliat Tipus d'acer que conté, a més del ferro i el carboni, altres metalls. S'usa en aplicacions especials. | |
Acer corrugat Barra d'acer rodona que presenta relleus a la superfície a fi d'augmentar l'adherència amb el formigó quan s'introdueix en aquest material per formar el formigó armat. | |
Acer inoxidableAcer aliat que conté, a més del ferro i el carboni, crom i níquel que el fan resistent a l'oxidació. | |
AcoblamentProcés pel qual s’adapten diferents dispositius o subsistemes, i que té l’objectiu que les pèrdues energètiques (pèrdua del nivell dels senyals) siguin mínimes. | |
AcotarPosar un conjunt de línies auxiliars o cotes en un dibuix per tal d'indicar-ne les dimensions. | |
Actuador d'un automatismeElement final que fa una acció sobre el procés i que pot provocar accions com increments de temperatura, canvis de moviment, etc. | |
AcumuladorGenerador de corrent continu que es pot recarregar | |
Addició deconservants químicsTècnica que consisteix a afegir substàncies químiques als aliments envasats, per facilitar-ne la conservació. Estan codificats en lletres i números i és obligatori que figurin especificats als envasos, ja sigui pel seu nom, o bé pel codi. | |
AdditiuSubstància d'origen natural o artificial que s'utilitza en petites quantitats en la preparació dels aliments per modificar-ne les característiques organolèptiques o millorar-ne el procés d'elaboració i/o conservació. | |
AdhesiuSubstància capaç de mantenir unides les superfícies de dos sòlids en contacte i garantir una determinada resistència de la unió. Són adhesius les coles, les pegues i les gomes d'enganxar. | |
AdmitànciaParàmetre dels circuits elèctrics i electrònics relacionat amb l’invers de la impedància. | |
AdobatgeProcés pel qual es nodreix la terra mitjançant adobs, que poden ser orgànics, com els fems dels animals, i el compost (matèria vegetal descomposta); també es fan servir els minerals com ara els fosfats, els nitrats o altres compostos químics que aportin nutrients. | |
Adreça d'IPCodi numèric que identifica cada ordinador connectat a la xarxa Internet. | |
AerogeneradorAeroturbina de funcionament ràpid que es caracteritza per tenir un rotor amb tres pales. S'utilitza per produir electricitat, acoblant un generador elèctric al rotor. | |
AeromotorAeroturbina de funcionament lent que es caracteritza per un rotor format de nombroses pales i que proporciona poca potència. S'utilitza sobretot per al bombejament d'aigua dels pous. | |
AeroturbinaMàquina eòlica que transforma l'energia cinètica del vent en energia mecànica. | |
AglomeratMaterial en pols que, barrejat amb aigua, adquireix plasticitat i després d'un temps de presa (enduriment gràcies a canvis físics i químics) es tornen consistents. Es caracteritzen per ser capaços d'unir altres materials. Ho són, per exemple, el ciment, el guix i la calç. | |
AgriculturaActivitat que comprèn totes les tècniques que ens permeten obtenir les matèries primeres d'origen vegetal. | |
Agricultura ecològicaTipus de conreu incipient, més respectuós amb el medi ambient i que evita l'esgotament de recursos i la utilització de productes químics no naturals, com ara adobs, insecticides i fungicides. | |
Aigua potableAigua que és adequada per a l'alimentació i no produeix alteracions a l'organisme. | |
Aigües residuals domèstiquesAigua que arrossega residus diversos generats pel metabolisme humà i les activitats domèstiques. | |
AïllantMaterial que s'oposa al pas del corrent elèctric ja que ofereix gran resistència. Per exemple, els plàstics són grans aïllants. | |
Aïllant tèrmicMaterial que s'oposa al pas de la calor. | |
AixetaDispositiu manual amb què es regula el cabal d'aigua en els punts d'utilització. | |
AjustarDonar a una peça les dimensions definitives de la manera més exacta possible. | |
AlbaràDocument mercantil que confecciona l'empresa que subministra el material i que recull la informació relativa al lliurement del material o mercaderies. Reflecteix la quantitat i el tipus de material subministrat i el signa, en prova de conformitat, la persona que rep les mercaderies. | |
AlçatDibuix de la vista des del davant d'un objecte en un sistema de projeccions. | |
À |
---|
Àlgebra de BooleConjunt de lleis i postulats que permeten fer operacions lògiques amb les variables binàries. | |
A |
---|
AliatgeBarreja d'un metall, anomenat metall base, amb altres metalls o elements químics per millorar les propietats dels metalls purs. Per exemple, l'acer és un aliatge de fero amb carboni. | |
AlicatesEina que serveix per subjectar peces de petites dimensions o per doblegar i donar forma a certs materials, com ara el filferro, la làmina metàl·lica, etc. | |
Alicates de tallEina molt versàtil ja que n'hi ha de molts tipus i serveix per a moltes operacions. La majoria d'alicates tenen una zona de tall per tallar filferro, cables i claus prims. | |
AlimentSubstància o producte que ingerim i que ens proporciona l'energia i els compostos químics indispensables per al bon funcionament del nostre organisme. | |
Aliment elaboratAliment que consumim després que hagi estat sotmès a un procés de transformació. | |
Aliment frescAliment que consumim directament tal com s'obté. | |
Alimentació intensivaAlimentació duta a terme a les granges, mitjançant el farratge o el pinso. | |
Alternador1. Màquina en la qual s'obté corrent altern a partir de l'energia mecànica. | |
AluminiÉs el metall més abundant a l'escorça terrestre. Té un color platejar i lluent, és molt lleuger, bon conductor de la calor i de l'electricitat, resistent a la corrosió (excepte en aigua salada), dúctil i mal·leable. No és gaire resistent als esforços mecànics i és tou. | |
AmperímetreAparell de mesura de la intensitat d'un circuit elèctric. | |
Amplitud d'onaIndica el valor màxim de la vibració o oscil·lació. | |
AntiaglomerantAdditiu que evita que els productes en pols, per exemple, s'endureixin i facin grumolls. | |
AntioxidantAdditiu que retarda l'oxidació dels greixos dels aliments i així evita que tinguin mal gust, facin pudor o perdin el valor nutritiu. | |
Aparell de comandamentOperador elèctric que serveix per governar o controlar els circuits. | |
Aparell sanitariElement que facilita la higiene personal i les tasques de neteja amb les condicions higièniques i sanitàries adequades. | |
Aplicació de calorSistema de conservació que es basa en el tractament tèrmic dels aliments, per tal d'eliminar els gèrmens actius que els malmeten. Són molt usats amb la llet i els sucs. Els més importants són la pasteurització i l'esterilització. | |
AprestCadascun dels processos a què són sotmesos els productes tèxtils per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l'aspecte, el tacte o altres propietats necessàries per a la venda o l'ús final. | |
AqüiculturaTècnica pesquera que consisteix en la cria i engreix de peixos, mol·luscs o crustacis en instal·lacions adequades fins que adquireixen la grandària comercial. | |
AradaGaniveta grossa amb forma corbada que s'utilitza per llaurar la terra. | |
AranyaPeça que, amb el seu moviment de rotació, torç la metxa i l'enrotlla a la bobina. | |
Arbre d'un mecanismeÉs una barra, generalment cilíndrica, que gira i transmet un moviment de rotació. | |
ArestaLínies que delimiten el contorn de la cara d'un objecte i, per tant, la seva forma geomètrica. | |
AromatitzantAdditiu que proporciona aroma. | |
Arqueta sifonalPunt de connexió de la xarxa de sanejament amb la claveguera i que serveix de tancament hidràulic i impedeix que les pudors entrin a les cases pels desguassos. | |
ArtesaniaÉs la producció d'objectes fets a mà que, en general, no segueix un procés de fabricació industrial. | |
Arxiu executable o programaEls arxius executables o programes del gestor de base de dades indiquen a l'ordinador com ha d'efectuar les diferents operacions sobre l'arxiu de dades. | |
Arxiu o fitxer de dadesArxiu informàtic que conté una estructura de dades relacionades entre si, i que es troba en la memòria secundària. Pot contenir textos, imatges, fórmules, etc. | |
AspersióTècnica de reg semblant a la pluja natural. Utilitza uns aparells anomenats aspersors que reben l'aigua a pressió per mitjà d'unes mànegues o canonades i la llencen pertot arreu al voltant seu en forma de pluja. | |
AutoedicióPossibilitat que un usuari, amb un equip informàtic i un programa específic, pugui dur a terme totes les operacions necessàries per a la realització d'un document imprès amb una qualitat de presentació professional. | |
Autòmat programable o PLCÉs un equip electrònic, programable amb llenguatges específics, dissenyat per controlar processos industrials. | |
AvaluacióÉs la tercera i última de les fases d'un procés tecnològic. L'avaluació ens permet determinar si el problema ha estat resolt o la necessitat ha estat satisfeta i comprovar si es compleixen les condicions que s'havien fixat a l'hora de definir el problema. A partir de l'avaluació també s'originen idees per millorar la solució, que tornaran a posar en marxa nous processos tecnològics. | |
Avaluació d'un projecte tecnològicDetermina si el problema ha estat resolt o la necessitat ha estat satisfeta. | |
Avantatge mecànicMesura que relaciona la resistència que pot contrarestar una màquina simple amb la força que cal aplicar-hi. | |
B |
---|
BaixantCanonada vertical que recull les aigües de derivacions, vàters i teulades. | |
BalançÉs una forma de presentar la informació sobre la situació econòmica (patrimonial) d'una empresa en un moment concret. | |
BarrinaEina que serveix per fer petits forats a la fusta i altres materials tous així com per iniciar el forat per on ha de passar un vis, tot de forma manual. | |
Base de dadesConjunt de dades, organitzades i relacionades entre si, que tenen com a objectiu fonamental facilitar el tractament de la informació de manera sistemàtica, fàcil i ràpida. | |
Batà obridorMàquina que s'utilitza per obrir les bales i netejar les fibres i barrejar les de diferents partides. | |
Bé de consumBé econòmic que satisfà directament una necessitat. Els CD en podria ser un exemple. | |
Bé de produccióBé econòmic que ha estat utilitzat com a matèria primera per una indústria i ha estat transformat en un altre producte. Les totxanes en són un exemple. | |
Bé econòmicProducte material. | |
Benefici d'un producteÉs el total de diners que vol guanyar l'empresa un cop hagi venut el producte i pagat els costos de producció. | |
BénsElements patrimonials tangible que posseeix l'empresa i que es poden vendre com ara els productes elaborats, o que permeten la producció, com ara els terrenys, els edificis, etc. | |
Bestiar avícolaBestiar format per les aus de corral com les gallines, els pollastres, les oques, els ànecs, els indiots? | |
Bestiar bovíBestiar format per vaques, vedells i bous. | |
Bestiar ovíBestiar format per les ovelles i les cabres. | |
Bestiar porcíBestiar format pels porcs. | |
BigaPeça resistent, generalment de forma prismàtica i massissa o constituïda per un o més perfils, més llarga que ampla, que serveix per suportar càrregues. | |
BiomassaMassa total de la matèria viva existent en un moment determinat a la Terra. Des del punt de vista energètic, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, obtinguda de manera natural o procedent de les seves transformacions artificials, de la qual se'n pot extreure energia útil. | |
BitSigles de Binary digit. Unitat d'i nformació bàsica. | |
BobinaComponent format per un conductor elèctric aïllat i enrotllar sobre una superfície cilíndrica que serveix per crear un camp magnètic quan un corrent elèctric hi circula. Si connectem els extrems dels conductors a una pila, els camps magnètics creats per cada espira se sumen a l'interior de la bobina i el resultat és un camp magnètic similar al d'un imant rectangular, amb un pol nord en un extrem i un ol sud a l'altre | |
BombonaRecipient d'acer que emmagatzema el gas a pressió en estat líquid.Boques d'un cargol de banc Són les dues peces superiors del cargol de banc que serveixen per subjectar el material o la peça sobre la qual es vol treballar. Sempre n'hi ha una de fixa i una altra de mòbil.Bronze Metall de color ataronjat i lluent, que s'obté de l'aliatge entre el coure i l'estany. És menys conductor i corrosiu i més resistent i dur que el coure. | |
Boques d'un cargol de bancSón les dues peces superiors del cargol de banc que serveixen per subjectar el material o la peça sobre la qual es vol treballar. Sempre n'hi ha una de fixa i una altra de mòbil. | |
BronzeMetall de color ataronjat i lluent, que s'obté de l'aliatge entre el coure i l'estany. És menys conductor i corrosiu i més resistent i dur que el coure. | |
BugiaElement situat a la culata del motor, encarregat de provocar l'explosió | |
BusCable encarregat de comunicar i intercanviar la informació entre els diferents dispositius informàtics. | |
C |
---|
CabalQuantitat d'aigua que circula per un lloc en un temps determinat. Es mesura en metres cúbics per segon o en litres per segon. | |
Cadena alimentàriaProcés que va des del moment en què un producte
surt del camp fins al moment en què el consumim. Aquest procés es
divideix en tres fases obtenció de matèries primeres, transformació
en aliments elaborats i comercialització. | |
CaixaDiners en metàl·lic
que tenim a les oficines de l'empresa. | |
CalderaAparell que utilitza el poder calorífic dels combustibles o l'energia elèctrica per escalfar l'aigua. | |
Camp informàticÉs una zona reservada per a la introducció d'una dada dins d'un registre d'una base de dades. Cada camp s'identifica amb un nom que el relaciona amb la informació que conté. | |
CAN BusEl terme Controller Area Network (CAN) es refereix a un sistema de bus serial desenvolupat especialment per al seu ús en vehicles de motor. El bus de dades CAN serveix com a base per a l'intercanvi de dades digitals entre sensors, actuadors i unitats de control, assegurant que diverses unitats de control puguin processar la informació procedent d'un sensor i controlar els seus actuadors en consonància. A més de les rutes de cablatge curtes, el bus de dades CAN té l'avantatge particular que, si falla un component, la resta del sistema continua funcionant normalment, reduint en gran manera el risc d'un error total del sistema. Fins i tot els sistemes elèctrics més antics al vehicle estan passant a ser controlats amb creixent freqüència mitjançant el bus de dades CAN per a major seguretat i comoditat. L'interruptor de llums sense cable en el Golf és un exemple d'aquest sistema. El conductor només ha de seleccionar la manera d'il·luminació amb l'interruptor i la unitat de control subministrarà als llums l'energia necessària. Això permet incorporar elements de confort tals com la funció "coming home". A causa de la variació en les taxes de repetició de senyal i al volum de dades generat, els sistemes CAN Bus se subdivideixen en tres categories:
| ||
Canonada interiorConducte que transporta l'aigua des de l'entrada de l'habitatge fins als diferents punts d'ús. | |
CapitalEdificis, instal·lacions i maquinària necessaris en la producció industrial. | |
CarburadorDispositiu encarregat de barrejar l'aire i la gasolina i introduir la mescla en els cilindres. Subministra una mescla d'aire i gasolina polvoritzada al motor. | |
Carda1. Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, la llana, el jute, etc, que té per finalitat de desagregar i fer paral·leles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades. 2. Eina que s'utilitza per eliminar les restes de material que queden entre les estries del picat i que dificulten el treball de la llima. | |
CargolPeça composta per un cilindre roscat anomenat tija i una extremitat que permet de fer-la giravoltar anomenada cabota. La rosca consisteix en un sortint o solc, anomenat filet, que s'enrotlla sobre la superfície cilíndrica. | |
Cargol amb femellaCargol en què la cabota es fa giravoltar perquè entri dins la femella. | |
Cargol autoroscantCargol de rosca d'hèlice cònica que produeix la rosca femella en el material a mesura que hi va penetrant, molt emprats en les unions de fustes. | |
Cargol d'anella o bagaCargol amb la cabota en forma d'anella circular. | |
Cargol de bancEina que permet subjectar materials i peces per treballar-les. | |
Cargol de ganxoCargol amb cabota acabada en angle recte. | |
CargolamentTècnica emprada per fer les unions cargolades. Consisteix a endinsar el cargol en un forat prement-lo i fent-lo girar alhora, amb l'ajuda de les eines adients, de manera que el cargol penetri en el material o bé avanci sobre la femella. | |
Carpeta informàticaÉs una zona de la memòria externa que pot contenir arxius o altres carpetes. Permet organitzar tots els arxius continguts en un disc. | |
CarreuConstrucció feta amb pedres tallades en blocs regulars de forma prismàtica que es col·loquen formant fileres horitzontals i que estan unides amb argila o morter. | |
CarrosseriaPart externa que envolta el vehicle i que l'aïlla de l'exterior. | |
Cel·laEn una taula d'una base de dades, és un requadre o intersecció entre una columna i una fila. És l'element bàsic de la taula on col·loquem una dada. | |
Cèl·lula fotovoltaicaComponent principal d'una instal·lació solar fotovoltaica que produeix electricitat quan hi incideix la llum. | |
Cel·lulosaComponent principal de les fibres d'origen vegetal. | |
Central elèctrica1. Instal·lació on es genera energia elèctrica a partir de la transformació d'una energia primària. 2. Instal·lació capaç de produir energia elèctrica en grans quantitats a partir d'una font d'energia primària que posteriorment és transportada a través de xarxes elèctriques fins als llocs de consum. | |
Central hidroelèctricaCentral elèctrica on es genera electricitat a partir de l'energia de l'aigua associada al seu moviment en els rius o en circular, forçadament, a través de canonades. | |
Central nuclearCentral termoelèctrica en què la font d'energia tèrmica s'obté d'una reacció nuclear provinent d'un material radioactiu, com ara l'urani o el plutoni. | |
Central tèrmica o termoelèctricaInstal·lació que genera electricitat a partir de l'energia tèrmica produïda per una combustió, normalment, de fòssils derivats del petroli, del gas natural, del carbó, etc. | |
CeràmicaMaterial fràgil però molt resistent a la compressió i a la intempèrie que s'obté a partir del material natural anomenat argila. | |
CercadorPrograma informàtic que ens permet trobar la informació que busquem a partir d'una llista d'adreces de pàgines Web que ens proporciona el buscador i que elabora en base a una paraula clau que li donem. | |
Cicle d'onaPart d'ona que es va repetint periòdicament. | |
CilindradaÉs la suma dels volums de tots els cilindres d'un motor d'explosió. Està relacionada amb la potència del motor. | |
Cinta mètricaEina que s'utilitza per mesurar longituds. Pot ser d'acer, si té una llargària d'entre 2 i 5 m, o de roba plastificada, si té una llargària superior a 25 m. | |
Circuit elèctricConjunt d'elements enllaçats de tal manera que permeten el pas del corrent elèctric. Els components mínims necessaris per muntar un circuit elèctric simple són uns conductors, un generador i un receptor. | |
ClauPeça de metall, de gruix i llargària variables, punxeguda en un extrem i amb una cabota a l'altre, i que feta entrar a cops de martell, serveix per unir dues peces. | |
Clau de pasVàlvula manual que permet obrir o tallar el pas de l'aigua a les canonades i poder manipular la instal·lació sense perill de fuites. Solen estar fetes de bronze o d'acer i s'intercalen, roscades o soldades, a les canonades. | |
ClavetejatTècnica emprada per fer les unions clavades. | |
ClientPersona o empresa que ens compra un producte o un servei i a qui, per tant, li cobrem. | |
CobertaElement constructiu que separa horitzontalment l'edifici de l'exterior. La seva funció és protegir els habitatges de la pluja i la neu i evitar que hi penetri la humitat. Per exemple, les teulades, els terrats i les terrasses. | |
CodiConjunt de símbols que representen la informació. | |
Codi màquinaLlenguatge informàtic més proper al maquinari i que codifica les instruccions i les dades en agrupacions de 0 i 1. | |
Coixí de seguretatEls coixí de seguretat es combinen amb els cinturons de seguretat per reduir el risc de lesions greus al cap i el tòrax en col·lisions de certa violència. Si els sensors de col·lisió detecten un impacte que supera el valor necessari per activar els coixí de seguretat, el sistema de control dels coixí de seguretat activa el generador de gas. En 30 a 40 mil·lisegons, aquest infla els coixí de seguretat situats al volant i en el quadre de comandament davant del passatger del seient davanter. Una vegada inflats, aquests coixí de seguretat protegeixen el cap i el tronc, i distribueixen les càrregues resultants sobre una àrea el més àmplia possible. En tan sols 120 mil·lisegons, el gas s'evacua i el coixí de seguretat es desinfla. La reducció del marge de moviment del cap i el coll ajuda a reduir el risc de lesions. L'inflat acuradament definit dels coixí de seguretat en dues fases, depenent de la gravetat de l'impacte, està dissenyat per reduir la càrrega a què es veurien sotmesos el conductor i l'acompanyant en cas d'accident. Tanmateix, només es pot assolir una protecció òptima si els ocupants porten correctament cordats els seus cinturons de seguretat, ja que els coixí de seguretat i els pretensors dels cinturons formen conjuntament un sistema de seguretat acuradament ajustat. A més dels coixí de seguretat davanters, també estan disponibles els coixí de seguretat laterals i un sistema de coixí de seguretat per al cap. | ||
Col·lectorCanonada horitzontal enterrada al subsòl que, connectada als baixants, directament o a través d'arquetes, canalitza les aigües evacuades fins a l'arqueta sifonal. | |
ColadaOperació d'abocar metall fos dins d'un motlle. | |
CollitaOperació de recol·lecta dels fruits i les plantes que han arribat al seu estat òptim de maduració. Pot rebre altres noms, com la sega en el cas dels cereals, o la verema en el cas del raïm. Es pot fer manualment o amb l'ajut de màquines dissenyades especialment per a aquesta funció, com ara les segadores. | |
ColorantAdditiu que s'utilitza per donar color i embellir els aliments. El seu objectiu és simplement proporcionar-los un aspecte agradable a la vista, que cridi l'atenció i que n'estimuli la venda. | |
ComandaQuantitat de productes que cal fabricar i la data en què aquests han d'estar disponibles per als clients. | |
ComercialitzacióProcés d'acostament d'un producte al consumidor final. | |
Conductor elèctricCable que enllaça els diferents elements el circuit per portar el corrent fins als receptors. Són de coure i estan aïllats amb un recobriment de material plàstic. | |
Connexió en paral·lelSituació que es dóna quan en un circuit hi ha elements que es connecten de manera que a partir d'un punt de connexió el corrent es reparteix entre ells i es torna a unir a la sortida. | |
Connexió en sèrieSituació que es dóna quan en un circuit els
diferents elements estan connectats un darrere l'altre de manera que hi
circula el mateix corrent elèctric. | |
ConservacióProcés de
transformació que té com a finalitat la conservació dels aliments
durant molt més temps. | |
Consigna d'un sistema automàticÉs el valor de
referència que es desitja obtenir coma a resultat de l'acció del
sistema automàtic. | |
Construcció o fabricacióÉs la segona de les tres fases d'un procés tecnològic. La construcció és el conjunt d'accions que es duen a terme per realitzar el projecte. Pot ser artesanal o industrial. | |
Consulta de la base de dadesEina que permet seleccionar registres i
camps de les taules per visualitzar-los i examinar-los o extreure i
modificar informació d'una taula o més. | |
ConsumAcció de satisfer una
necessitat mitjançant un producte. | |
ContrapunxóEina que s'utilitza
amb el martell i serveix per marcar el centre d'un forat o el centre
d'arcs i circumferències. La marca fa de guia a la broca o evita que el
compàs rellisqui en el moment de foradar o marcar. | |
Controlador d'un automatismeDispositiu característic del sistema que determina i
executa el control del procés per al qual està preparat. Solen ser
circuits electrònics o ordinadors. | |
Corrent alternCorrent elèctric
que canvia contínuament de sentit. | |
Corrent continuCorrent elèctric
que es desplaça pel circuit sempre en el mateix sentit. El sentit
convencional del corrent continu és del pol positiu al negatiu. | |
Corrent elèctricEs el moviment d'electrons a través d'un material. | |
Corriola o politja fixaRoda suspesa pel seu eix sobre el qual pot girar, amb
la superfície lateral acanalada per on pot passar una corda els extrems
de la quals pengen per cada costat i que serveix per elevar càrregues
verticalment. No redueix la força que hem de fer per elevar un
determinat pes, però si que fa que l'elevem. | |
Cost total d'un producteSuma dels costos fixos i dels variables. | |
Costos d'un producteSón els diners que l'empresa ha hagut de pagar per utilitzar tots i cadascun dels recursos necessaris per realitzar la producció. Els costos fixos no depenen de la quantitat de producte que elabori l'empresa, mentre que els costos variables són els que depenen de la quantitat de producte que elabori l'empresa. | |
CosturaUnió de les peces de roba amb màquines de cosir que porten un motor incorporat. | |
CotaLínia auxiliar que es col·loca en un dibuix per tal d'indicar-ne les dimensions. | |
CotóFibra natural d'origen vegetal. Procedeix de la planta del cotó
i és suau, absorbeix bé la humitat (és higroscòpica), no irrita la
pell, és fàcil de tenyir, dissipa l'electricitat estàtica, resisteix
temperatures altes i és fresc perquè té una bona conductivitat tèrmica. | |
CoureMetall de color vermellós, molt bon conductor de
l'electricitat i de la calor, resistent a la corrosió, i molt dúctil i
mal·leable. És més dens, més tou i menys resistent als esforços
mecànics que els metalls fèrrics. | |
CrèditQuantitat de diners que ens han deixat i que hem de tornar en unes dates concretes. | |
CreditorPersona o empresa a la qual devem diners. | |
CremadorConjunt de mecanismes que permeten barrejar el gas combustible amb l'aire (el comburent) per produir la combustió en condicions adequades. | |
CroquisDibuix fet a mà alçada seguint unes normes bàsiques. | |
CurtcircuitÉs un accident que es produeix en un circuit elèctric que, per falta de resistència, es provoca un augment sobtat del a intensitat, que provoca un despreniment d'escalfor que pot resultar perillós. | |
CúterEina que serveix per fer talls llargs i rectes en paper, cartró i làmines de materials tous. S'utilitza amb el regle metàl·lic, que li fa de guia. | |
D |
---|
DadaUnitat bàsica d'informació com ara el nom d'una persona, el número de DNI, etc., constituïda per símbols, lletres, números, sols o combinats entre sí, que pot ser llegit i processat per un ordinador per produir informació. | |
Deformació plàsticaTipus de conformació que consisteix a canviar permanentment la forma d'un material gràcies a l'aplicació d'una força o d'una pressió exterior. | |
DegoteigTècnica de reg que consisteix en una xarxa o instal·lació de canonades estretes de plàstic distribuïdes per la superfície del terreny que va passant al costat de totes les plantes. La canonada té un petit forat al costat de cada planta, el degotador, per on va sortint l'aigua molt a poc a poc en forma de gotes. | |
DeixalleriaInstal·lació que permet fer la recollida selectiva dels productes i materials per als quals no hi ha contenidors específics al carrer ni un sistema de recollida a domicili, com ara piles, mobles vells, oli, etc. | |
DemandaQuantitat d'unitats d'un producte que els consumidors estan disposats a comprar. | |
DensitatÉs una propietat que segons la naturalesa del material relaciona la seva massa i el volum que ocupa. La densitat és igual a la massa dividida entre el volum. | |
DerivacióCanonada horitzontal que connecta els aparells sanitaris amb els baixants. | |
DesbastarEliminar part del material d'una peça per apropar-nos a les dimensions finals que ha de tenir. | |
DesforestacióDestrucció dels boscos per una explotació excessiva per part de l'home o per grans incendis. | |
DeshidratacióTècnica semblant a la dessecació, però en aquest cas el contingut d'aigua dels aliments es redueix per l'acció de el calor artificial. Verdures, hortalisses, triturats de carn o peix, sopes preparades, entre d'altres, se solen conservar per aquest procediment. | |
DespesaQuantitat de diners que surt de l'empresa. | |
Despesa financeraDiners que ens cobren les entitats bancàries pels crèdits que ens concedeixen i pels serveis que ens presta. | |
DessecacióTècnica de conservació dels aliments molt antiga. Consisteix a reduir el contingut d'aigua dels aliments usant les condicions ambientals naturals i exposant-los a l'aire. | |
DeutorPersona o empresa que ens deu diners. | |
Diagrama de fluxRepresentació gràfica a partir de la qual s'elabora un pla de fabricació de productes, com ara aliments o roba, dividit en les diferents operacions que cal seguir ordenadament per obtenir el producte amb la qualitat i la quantitat suficients. | |
Dibuix artísticLlenguatge gràfic que permet la comunicació d'idees a través de la representació gràfica en què preval l'expressió sentimental i estètica. | |
Dibuix tècnicSistema de presentació d'objectes, aparells o instal·lacions de manera totalment objectiva, és a dir, que els representa tal i com són, sense donar lloc a interpretacions diferents. Constitueix veritablement un llenguatge que permet expressar les idees sobre els projectes que s'han de dur a terme. | |
DilatacióÉs la propietat d'alguns materials d'augmentar de volum, és a dir, d'incrementar les seves dimensions, en escalfar-se. | |
DinamoGenerador de corrent continu que transforma l'energia mecànica en elèctrica. | |
DinamòmetreAparell per mesurar les forces. | |
DíodeComponents electrònics actius que permeten el pas del corrent en un únic sentit. | |
Direcció d'un vehicleSistema que permet girar el vehicle. | |
Divisió del treballDivisió del procés productiu en un conjunt d'operacions senzilles, de manera que cada treballador s'especialitza en una d'elles. | |
DoblarAjuntar dos o més filaments de manera que quedin paral·lels. | |
Dret mercantilConjunt de lleis que regula les activitats de compravenda (comerç) i altres intercanvis econòmics i financers (negocis). | |
DretsElements o diners que l'empresa no té actualment, però que pot exigir perquè li pertanyen, per exemple, les factures dels clients, els diners que li deuen, etc. | |
DuctilitatÉs la propietat d'alguns materials de deformar-se permanentment en forma de fil prim sense trencar-se. | |
DuresaÉs la propietat que indica l'oposició que ofereix un material a ser ratllat. | |
E |
---|
Economia d'autoconsumEconomia en la qual els productes es produeixen i es consumeixen dins d'una petita comunitat autosuficient. | |
Economia de mercatEconomia en la qual el productor no genera productes per satisfer el seu consum, sinó per vendre'ls al mercat. | |
EdulcorantAdditiu que aporta gust dolç. | |
Efecte d'hivernacleFenomen provocat pel CO2 i altres gasos que s'alliberen a l'espai en l'ús de diferents combustibles. Els gasos creen una capa que fa que la radiació solar que reflecteix la superfície terrestre no pugui sortir de l'atmosfera, la qual cosa provoca una elevació de temperatura del planeta que pot tenir greus efectes climàtics. | |
EinaObjecte o instrument manual que serveix per realitzar alguna operació específica sobre els materials. Hi ha eines manuals, que s'utilitzen amb la força del nostre cos, com ara el martell, i màquines eina, que s'utilitzen amb l'ajuda de motors, com ara la serra elèctrica. | |
Eix d'un mecanismeÉs un suport fix cilíndric sobre el qual gira una roda, una politja, etc. | |
ElaboracióProcés de transformació de matèries primeres en productes elaborats. | |
ElasticitatÉs la propietat que tenen els materials de recuperar la seva forma original després d'haver estat deformats per un esforç. | |
ElectricitatEs una de les fonts d'energia més importants, sense la qual no ens seria possible gaudir dels avantatges d'una societat desenvolupada. | |
ElectróPartícula elemental de l'àtom amb càrrega negativa i que giren en òrbites el·líptiques entorn del nucli. | |
ElectroimantÉs un imant artificial temporal, ja que només actua com a imant quan hi circula el corrent elèctric. Està format per una bobina i un nucli de ferro. | |
ElectromagnetismeÉs la ciència que estudia la relació entre el corrent elèctric i els camps magnètics. | |
ElectrònicaPart de la ciència i de la tècnica que tracta de l'estudi dels electrons i de les seves aplicacions en el tractament i la transmissió d'informació. | |
Element constructius d'un habitatgeCadascun dels elements que formen part de la construcció dels habitatges i que pot classificar-se en un dels grups següents fonaments, estructura, cobertes, tancaments, instal·lacions, revestiments i acabats. | |
Element terminal d'un robotEina o dispositiu que es troba a l'extrem de l'estructura a fi de realitzar la tasca que tingui encomanada el robot. | |
EmboticióConformació plàstica que consisteix a deformar una planxa o xapa metàl·lica, situada entre dues matrius amb la forma negativa de la peça que es vol obtenir, per l'aplicació d'una pressió. L'embotició és adequada per obtenir peces de poc gruix en forma d'envàs o de recipient amb fondària. | |
EmissorOrigen de la informació. | |
EmpresaOrganització de caràcter econòmic que, generalment amb un afany de lucre, es dedica a la producció, distribució o comercialització de béns i serveis. | |
EmpresariPersona (física o jurídica) que dirigeix, organitza i és responsable d'una empresa. | |
EncadellatPeça prismàtica foradada, però més ampla i prima que les totxanes. És lleugera i té cantells longitudinals, l'un amb un golc i l'altre amb un cadell, que fa que es puguin acoblar lateralment. | |
EncenallsRestes que es desprenen quan es llima fusta. | |
EncofratGran motlle de fustes que se subjecten amb suports metàl·lics i on s'introdueixen, primer, les barres d'acer corrugat i, després, el formigó en pasta fins a omplir-lo, per tal d'obtenir estructures de formigó armat. | |
Energia eòlicaEs basa en l'aprofitament del moviment i la força dl vent per realitzar un treball o per generar electricitat. | |
Energia geotèrmicaÉs la que prové de l'energia de l'interior de la Terra i que es manifesta en forma de calor. S'utilitza, fonamentalment, aprofitant la calor de les aigües subterrànies mitjançant bescanviadors de calor. | |
Energia mareomotriuFont de energia que aprofita el moviment d'un gran flux d'aigua durant les marees. | |
Energia no renovableProvenen de fonts d'energia que trobem a la Terra en quantitat limitada i, per tant, són exhauribles. Per exemple el petroli, el carbó, etc. | |
Energia renovablePrové de fonts energètiques que es renoven en un període prou curt i de les quals n'hi ha reserves il·limitades, com ara les que provenen del Sol, del vent, etc. | |
EnganxadaTècnica emprada per fer les unions amb adhesius. | |
EngranatgeSistema constituït per rodes dentades, de manera que les dents d'una s'insereixen dins de l'altra. S'utilitzen en casos que es necessita una transmissió exacta, per transmetre esforços elevats o bé per transmetre esforços elevats i variar la velocitat de sortida | |
Ensucrat o almívarMètode que consisteix a tenir els aliments, normalment la fruita, en una solució saturada de sucre després d'haver-los esterilitzat per mitjà de la cocció. Es conserven per aquest procediment les confitures i les melmelades. | |
EnvàTancament que separa espais interior de l'habitatge. | |
EnvàsRecipient dins del qual es posa el producte per conservar-lo, protegir-lo i transportar-lo. També té una funció comercial, ja que millora la presentació dels aliments i els fa més apetitosos i atractius. | |
EnvasamentAcció d'envasar els productes, abans que arribin al mercat, per tal de protegir-los o, simplement, per fer-los més atractius. | |
Envasament al buitTècnica que es basa en l'eliminació de l'aire a l'hora d'envasar els aliments a fi d'evitar l'acció dels agents oxidants. És una tècnica cada cop més utilitzada, especialment en alguns productes com ara els embotits. | |
EsbósDibuix fet a mà alçada sense seguir cap pauta. | |
EsbrancarTreure totes les branques d'un arbre. | |
EscaireEina que serveix per mesurar i tirar línies que formen angles rectes o bé per verificar si les peces han estat correctament tallades o col·locades formant un angle recte. S'utilitza amb el llapis, el retolador o amb la punta de marcar. | |
Escala gràficaÉs la proporció que existeix entre les mides del dibuix d'un objecte i les que té o ha de tenir a la realitat. Existeixen tres tipus d'escala l'escala de reducció, l'escala natural i l'escla d'ampliació. | |
EscalfadorAparell que utilitza el poder calorífic dels combustibles o l'energia elèctrica per escalfar l'aigua. | |
EscorxadorLloc destinat a sacrificar i escorxar el bestiar. | |
Escull artificialEstructura de formigó i acer que se submergeix al fons marí a prop de la costa. | |
Escull de produccióTipus d'escull artificial que fa la mateixa funció que les roques naturals, ofereix forats i racons on es poden instal·lar els peixos i altres animals per fer la cria i protegir-se dels depredadors. | |
Escull de proteccióTipus d'escull artificial que impedeix la tècnica de l'arrossegament, ja que provoca que les xarxes de pesca es trenquin quan es practica en fons marins inferiors a 50 m, ja que l'arrossegament està prohibit en aquesta fondària. | |
Esforç de cisallament o tallantEfecte que es produeix quan dues forces oposades es concentren en una mateixa part i són prou grans per vèncer la resistència que ofereix el material que està compost l'element. | |
Esforç de compressióEfecte que es produeix quan les forces que actuen sobre un objecte van en la mateixa direcció però són oposades i tendeixen a aixafar-lo o escurçar-lo. | |
Esforç de flexióEfecte que es produeix quan les forces o les càrregues que actuen sobre una peça s'apliquen contra el seu eix longitudinal i tendeixen a corbar-la. | |
Esforç de traccióEfecte que es produeix quan dues forces de sentit contrari actuen sobre un cos i tendeixen a estirar-lo o allargar-lo. | |
Esforça de torsióEfecte de l'acció de les forces que fa que un cos giri o es torci. | |
EslastòmersPlàstic que té un comportament elàstic. Per exemple, són elastòrmers el poliuretà, el neoprè, etc. | |
Espectre electromagnèticConjunt d'intervals o bandes de freqüència de les ones electromagnètiques emprades per a les telecomunicacions. | |
Esquema elèctricRepresentació gràfica del circuit, en la qual es mostren les connexions dels diferents elements representats per símbols. | |
EstabilitzadorAdditiu que manté l'aspecte i la textura del producte. | |
EstampacióAcció d'aplicar a un teixit blanc o tenyit llis unes pastes colorants, anomenades colors, formant un dibuix. | |
EstanyadaProcediment que consisteix a submergir peces d'acer dins d'estany líquid, de manera que un cop s'extreuen els queda dipositada a sobre una capa d'estany que actua de protectora contra la corrosió. | |
EsterilitzacióProcés pel qual s'eliminen tot tipus de bacteris. Els aliments se sotmeten, dins del seu envàs, a temperatures que oscil·len entre els 110ºC i els 140ºC, durant uns quants segons o minuts. Una nova tècnica d'esterilització és el tractament UHT. | |
EstructuraConjunt d'elements units entre ells, la funció bàsica dels quals és suportar forces. | |
Estructura d'una construccióElement constructiu destinar a suportar tots els esforços de l'edifici i a transmetre'ls als fonaments per tal que siguin compensats. | |
ExistènciaQuantitat de producte ja fabricat i de primeres matèries que hi ha als magatzems. | |
Extrusió de plàsticsMètode de conformació de plàstics amb el qual s'obtenen objectes amb forma allargada i amb una secció uniforme. | |
F |
---|
FaçanaTancament que aïlla l'edifici de l'exterior. | |
Factors de producció industrialTots aquells elements que necessita una indústria per poder funcionar. | |
FacturaDocument mercantil que recull la informació relativa a la venda d'un producte o d'un servei. Tota empresa que realitza una venda està obligada a emetre la factura corresponent, que ha de lliurar a la persona o l'empresa compradora. | |
FarratgeConjunt de vegetals conreats als camps propers a la granja que es pot consumir fresc (acabat de collir) o ensitjat (collit a l'estiu i emmagatzemat en sitges per consumir-lo a l'hivern. | |
Fax o facsímilSistema per transmetre qualsevol tipus de document imprès a través de la línia telefònica i que, alhora, pot ser rebut de manera impresa en el terminal receptor. | |
FemellaPeça amb un forat roscat que s'acobla al cargol i que es fa servir per fer unions que han de suportar grans esforços, especialment en metalls. | |
FermentacióTècnica que es basa en el creixement i l'acció selectiva de certs microorganismes desitjables sobre els aliments que impedeixen el creixement dels nocius. Hi ha diversos tipus de fermentació. Es conserven per aquest procediment els formatges, els iogurts i derivats làctics, els vins, les cerveses... | |
FerritjaFragments de material que es desprenen al llimar, serrar o trepar un metall. | |
Ferro colatMaterial magnètic, dur, fràgil i molt resistent a la compressió i al desgast, sense plasticitat que s'obté en els forns de cubilot per afinament del ferro colat de primera fusió. S'utilitza per fer objectes metàl·lics com radiadors de calefacció, estufes de llenya, fanals, etc. | |
FibraSubstància sòlida i flexible, de forma allargada, molt prima i amb una llargària limitada. | |
Fibra artificialFibra obtinguda per un procés de transformació de la cel·lulosa que contenen els vegetals. Es fabrica una massa pastosa dissolent la cel·lulosa amb un producte químic i s'introdueix en una extrusora, d'on surt en forma de filament per un petit forat (filera). Com que aquest procés imita el sistema utilitzat pel cuc de seda, aquestes fibres es coneixen també amb el nom de seda artificial. | |
Fibra d'origen animalFibra procedent del pèl o de segregacions de diferents animals. Les més utilitzades són la llana i la seda. | |
Fibra d'origen mineralFibra utilitzada per a teixits especials d'aplicacions industrials i no pas de vestir. Algunes fibres minerals són la fibra de vidre i l'amiant, encara que aquesta última cada vegada té menys aplicacions perquè el seu ús no és saludable. | |
Fibra d'origen vegetalFibra procedent de les flors, les fulles o les tiges d'algunes plantes. Les més importants són el cotó, el lli, les fibres d'espart, jute, cànem i pita. | |
Fibra naturalFibra procedent de productes vegetals, animals o minerals. | |
Fibra sintèticaFibra obtinguda a partir de productes químics, generalment derivats del petroli. A diferència de la fibra artificial, per obtenir-la no es necessita cap producte natural. Segons el producte químic utilitzat, les fibres sintètiques més comunes es poden agrupar en poliamides, polièsters, acríliques i poliuretans. | |
FilResultat de cargolar fibres o filaments. Té una llargària il·limitada. | |
Fil de bobinarFil de coure d'un sol conductor recobert per una fina capa de vernís que actua d'aïllant i que permet reduir les dimensions de les bobines, que solen tenir moltes voltes o espires. | |
FiladoraMàquina de filar. | |
FilamentSubstància molt semblant a la fibra, però d'una llargada il·limitada, ja que habitualment es fabrica de manera artificial. | |
FilaturaProcés de transformació de les fibres en fils. | |
FiletaEstructura de suport on es col·loquen tantes bobines com fils hagi de tenir l'ordit. | |
Finestra informàticaÉs una zona especial que apareix a la pantalla de l'ordinador i que utilitzen els programes per mostrar-nos el seu contingut i permetre'ns actuar sobre ells. | |
Fitxer informàticInformació relacionada entre si i independent que s'emmagatzema en un disc informàtic. | |
FlexiblilitatÉs la propietat que tenen els materials de doblegar-se fàcilment. | |
FonamentsSón l'element constructiu encarregat de transmetre al terreny totes les forces de l'edificació per tal que siguin contrarestades; generalment, es fan soterrats i sobre ells recolza l'estructura de l'edifici. | |
Font d'energiaÉs el recurs del qual pot obtenir-se energia per produir calor, llum, moviment, etc. | |
Forat cecForat que no arriba a travessar el material. | |
Forat passatForat que travessa tot el material. | |
ForçaAcció capaç de produir o modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos o de produir-li deformacions. La unitat de força, en el sistema internacional de mesura, és el newton (N). | |
ForjaConformació plàstica que consisteix en la deformació de l'acer gràcies a l'aplicació de cops sobre el material calent per obtenir materials resistents com ara eines i alguns elements de màquines. | |
FormigóConglomerat de ciment portland, sorra i grava. | |
FragilitatPropietat contrària a la tenacitat. EL vidre, per exemple, és un material fràgil perquè es trenca fàcilment. | |
FreSistema que s'encarrega de detenir el vehicle tot convertint la seva energia cinètica en calor. | |
Freqüència d'onaÉs el nombre de cicles que es realitzen en l'interval d'un segon. Es mesura en Hertz. | |
Freqüència de rotacióVelocitat de gir d'una politja, roda, arbre o eix expressada com el nombre de voltes que dóna a cada minut o segon. | |
FresadoraMàquina eina que permet conformar superfícies planes i corbes, fer ranures, tallar dents d'engranatges, etc. | |
FTP o transmissió de fitxersSigles de File Transfer Protocol (Protocol de transferència de fitxers). Programa informàtic que permet accedir a ordinadors servidors remots i enviar-hi fitxers o recuperar-los del seu disc dur. | |
Full de càlculAplicació informàtica que permet de realitzar múltiples càlculs (matemàtics, estadístics, tècnics i financers) amb les diferents dades introduïdes, particularment les de tipus numèric, i fer-ne la representació gràfica. | |
FumatgeTècnica tradicional molt antiga que, a més de deshidratar l'aliment, aprofita les propietats antisèptiques i antibacterianes del fum, i millora les característiques organolèptiques de l'aliment. N'és un bon exemple el salmó fumat. | |
Funció IFunció lògica que dóna 1 a la sortida quan totes les variables d'entrada valen 1. | |
Funció lògica d'una variableAcció que depèn dels elements que permeten la seva execució. | |
Funció NOFunció lògica que dóna com a sortida l'estat invers de l'entrada. | |
Funció NO-IFunció lògica que dóna 1 a la sortida quan almenys una de les entrades val 0. | |
Funció NO-OFunció lògica que dóna 1 a la sortida quan totes les variables d'entrada valen 0. | |
Funció OFunció lògica que dóna 1 a la sortida quan almenys una de les variables d'entrada val 1. | |
FungicidaProducte químic utilitzat per eliminar els fongs. | |
FusiblesElement de protecció de curtcircuits utilitzat en els circuits elèctrics. Si es produeix un curtcircuit, els fusibles detecten l'augment de temperatura i es fonen, de manera que el circuit queda obert, cessa el corrent i s'eviten altres conseqüències. | |
FustaMaterial orgànic obtingut a partir de la transformació de primeres matèries d'origen vegetal i que es caracteritza, en general, per ser un material resistent, tenaç, elàstic en flexió, lleuger, combustible i aïllant. | |
G |
---|
Galteres protectoresDues peces de material tou en forma de L que es col·loquen entre la peça i les boques del cargol per evitar que la superfície de la peça que es subjecta es faci malbé. | |
GalvanitzacióProcediment que consisteix a submergir peces d'acer dins de zinc líquid, de manera que un cop s'extreuen els queda dipositada a sobre una capa de zinc que actua de protectora contra la corrossió. | |
GangaPart el mineral no aprofitable, per exemple, perquè no conté metall. | |
GasodomèsticsAparells que aprofiten, fonamentalment, la calor generada en la combustió del gas per dur a terme activitats com ara la cocció dels aliments, la calefacció, etc. | |
GeneradorAparell encarregat de generar l'energia necessària per moure els electrons en un circuit elèctric. | |
Generador electromàgnèticÉs una màquina motriu que transforma l'energia mecànica en energia elèctrica. | |
Gestor de base de dadesPrograma informàtic que permet la gestió i el manteniment d'una base de dades, és a dir, de crear o donar d'alta informació, modificar-la, esborrar-la, ordenar-la, seleccionar-la, consultar-la, etc. | |
GràficEn un full de càlcul, és una representació en una imatge o dibuix de les dades seleccionades. | |
GramatgeMagnitud que indica la massa d'un metre quadrat de paper. | |
Greixos o lípidsNutrients. Són una font d'energia a llarg termini, realcen el gust dels aliments i serveixen de lubricant per facilitar la digestió. Els olis, la mantega, els fruits secs i els embotits són aliments rics en greixos. | |
GresTipus de ceràmica que es caracteritza per ser dur, impermeable i resistent als productes químics i que s'utilitza per als paviments. | |
Grup de discussió o news groupÉs un servei que permet fer preguntes i aportacions sobre diferents temes i penjar-los en un tauler virtual que podrà ser llegit per altres usuaris interessats en el tema. | |
H |
---|
HabitatgeEdificació destinada a ser habitada, és a dir, quan és l'espai habitual per viure. | |
Hidrats de carboni o glúcidsNutrients. Principal font d'energia a curt termini per al cos. Representen el 50% i el 60% del valor calòric de la dieta diària. Els cereals, el pa, les pastes, l'arròs, les patates i els dolços són aliments rics en hidrats de carboni. | |
Higroscòpic, materialMaterial que absorbeix ràpidament la humitat atmosfèrica. | |
HipertextPart d'un document multimèdia que permet enllaçar amb un altre document. | |
HTMLÉs un llenguatge de programació informàtic específic que permet transmetre informació a través de la xarxa amb una quantitat mínima de dades annexes, la qual cosa facilita que aquesta informació sigui representada en el seu destí. | |
I |
---|
Il·luminacióSuperfície d'obertura que comunica amb l'exterior i permet el pas de llum natural. | |
ImantMaterial magnètic, és a dir, que té capacitat d'atreure el ferro i comunicar-li, per contacte, un poder similar. | |
Inducció electromagnèticaFenomen pel qual en moure un imant prop d'una bobina de fil conductor o a l'inrevés, es genera (indueix) un corrent elèctric a la bobina. | |
Inductor electromagnèticÉs la part del generador electromagnètic que crea el camp magnètic per mitjà d'imants permanents o d'electroimants. | |
IndústriaActivitat mitjançant la qual es realitza la producció de béns econòmics a través dels processos de transformació de matèries primeres o de béns de producció. | |
Indústria conservera i semiconserveraIndústria que tracta els aliments per allargar-ne la vida i retardar-ne el deteriorament. Les indústries conserveres elaboren productes congelats, enllaunats...Les semiconserveres, per la seva banda, generen llet pasteuritzada, aliments salats o fumats, etc. | |
Indústria energèticaIndústria que es dedica a obtenir i transformar energia. Les centrals elèctriques en són un exemple. | |
Indústria extractivaIndústria que es dedica a obtenir matèries primeres d'origen mineral. La mineria n'és un exemple. | |
Indústria lleugeraIndústria que fabrica béns de consum destinats directament a l'usuari final. La indústria de la fusta n'és un exemple. | |
Indústria manipuladoraIndústria que es dedica a modificar la forma de presentació del producte. Selecciona aliments frescos i els envasa. És el cas de les indústries envasadores i dels escorxadors, per exemple. | |
Indústria manufactureraIndústria que transforma les primeres matèries en béns econòmics (de consum o de producció). Les indústries alimentàries en són un exemple. | |
Indústria pesantIndústria que es dedica a obtenir béns de producció, és a dir, béns no destinats directament al consum, sinó a ser utilitzats com a primeres matèries per altres indústries. Les petroleres en són un exemple. | |
Indústria puntaLa indústria punta és la més nova i la que requereix més investigació i menys matèries primeres per a l'obtenció dels seus productes. Les indústries de telecomunicacions en són un exemple. | |
Indústria tèxtilIndústria que comprèn les activitats dedicades a la producció de fils, de teixits i els processos de confecció de peces de vestir i altres productes basats en tissatge. | |
Indústria transformadoraIndústria que es dedica a transformar productes alimentaris abans de posar-los a disposició del consumidor. En molts casos el producte final ha sofert diversos processos de transformació. En són exemples les panificadores, les indústries vinícoles i d'olis, les fàbriques d'embotits, les pastisseries industrials, les indústries de pastes, etc. | |
IndustrialitzacióProcés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social, cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis. | |
InfiltracióMètode de reg en el qual l'aigua no inunda tot el camp, sinó que circula per una xarxa de petits canals fets al mateix canal anomenats recs. L'aigua es filtra i impregna d'humitat la zona més propera a les arrels. | |
InformacióProcés d'obtenció o d'elaboració de dades que proporcionen coneixement. | |
InformàticaÉs la ciència que estudia el tractament automàtic i racional del a informació mitjançant l'ús de màquines. | |
IngrésQuantitat de diners que entra a l'empresa (excepte els crèdits). | |
Injecció de plàsticsMètode de conformació de plàstics. | |
Injecció electrònicaDispositiu que subministra en cada moment la quantitat justa de carburant al motor en funció de la potència que necessita el motor. Els injectors són controlats per un circuit electrònic. | |
InsecticidaProducte químic utilitzat per eliminar els insectes. | |
Instal·lacióElement constructiu que fa arribar els subministraments d'aigua, energia i comunicacions als punts on els ocupants n'han de fer ús. | |
Instal·lació de calefaccióInstal·lació que controla la temperatura de l'habitatge i la manté superior a la de l'exterior. | |
Instal·lació de climatitzacióInstal·lació que controla la temperatura i la humitat de l'habitatge i les manté en els valors adequats per al confort ambiental. | |
Instal·lació de gasInstal·lació que s'encarrega de fer arribar el gas combustible als gasodomèstics i d'evacuar, si és necessari, els gasos resultants de la combustió amb les màximes condicions de seguretat. | |
Instal·lació de refrigeracióInstal·lació que controla la temperatura de l'habitatge i la manté inferior a la de l'exterior. | |
Instal·lació elèctricaInstal·lació que té la funció de subministrar energia elèctrica a l'habitatge, garantint la seguretat de les persones i el bon funcionament dels aparells elèctrics de la mateixa instal·lació. | |
Instal·lacions de l'aula de tecnologiaSón el conjunt d'elements que fan possible l'entrada i la sortida d'energia, de productes o d'informació a les zones de l'aula. Per exemple, la instal·lació elèctrica, que assegura una correcta il·luminació. | |
Intensitat elèctricaÉs el nombre de càrregues elèctriques que travessa el circuit per unitat de temps. Es mesura en ampers. | |
InternetÉs una xarxa de comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics, repartits per tot el planeta. | |
InterruptorAparell que té la funció d'obrir i tancar un circuit, i de deixar-lo en qualsevol dels dos estats fins que s'accioni un altre cop. | |
InundacióMètode tradicional de reg. L'aigua procedent de dipòsits o rius arriba al camp per mitjà de canals i sèquies. Unes comportes controlen l'entrada d'aigua a cadascuna de les zones del camp que es vol regar. Quan es vol regar una zona, s'obre la comporta corresponent i l'aigua inunda el sòl. | |
IrradiacióTècnica que consisteix a sotmetre els aliments a l'acció de radiacions, semblants als raigs X. S'aconsegueix destruir tota mena de bacteris. És un sistema poc emprat. | |
IVAImpost sobre el valor afegit. És la part dels diners obtinguts en la venda d'un producte que el venedor ha de pagar obligatòriament a l'Administració pública. | |
J |
---|
JITSigles de Just-In-Time. Mètode que consisteix a organitzar tot el procés productiu d'una indústria per tal de reduir al màxim els productes que són als magatzems, fabricant, per tant, només la quantitat justa de producte que demana el client i només en el moment en què es produeix la comanda. | |
Joc d'escairesConjunt de dues peces, l'escaire i el cartabó, normalment de plàstic, que serveix per traçar línies rectes i rectes paral·leles i rectes perpendiculars. | |
L |
---|
LaminacióTipus de deformació plàstica que consisteix a fer passar els lingots de metall que provenen de les foneries entre dos corrons o cilindres que giren en sentits oposats per aconseguir que el material es comprimeixi i s'estiri. | |
LEDSigles de Light Emiting Diode. Component electrònic que emet llum quan és travessat per un corrent elèctric. | |
LiofilitzacióTècnica d'eliminació de l'aigua per sublimació en aliments prèviament congelats. La sublimació és el pas de l'estat sòlid a gasós sense passar pel líquid. | |
LlanaFibra natural d'origen animal. N'hi ha de molts tipus segons l'animal de procedència ovella, alpaca, conill d'angora, cabra de caixmir, etc. La majoria conserva les mateixes propietats que el cotó, llevat que absorbeixen més la humitat i són molt més càlides, ja que són molt aïllants. Tot plegat fa que sigui útil per fer jerseis, abrics i roba d'hivern. | |
LlançadoraPeça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que s'utilitza per teixir. | |
LlauradaOperació que consisteix a trencar la capa superficial del terreny que es vol llaurar i fer sortir a la superfície la terra que hi ha a sota. Es pot fer amb l'ajut de bous, ases, altres animals forts o de maquinària, com ara un tractor. | |
LlautóMetall de color groc lluent, semblant a l'or, que s'obté de l'aliatge entre el coure i el zinc. És menys conductor que el coure però més resistent i dur. | |
Llavor transgènicaLlavor que s'ha obtingut a partir de la manipulació genètica de llavors naturals. L'objectiu d'aquesta manipulació és obtenir uns vegetals més productius, més resistents a les plagues, a les malalties, als productes químics, etc. | |
Llei d'OhmLa intensitat del corrent elèctric que circula és directament proporcional a la tensió que hi apliquem i inversament proporcional a la resistència que ofereix. | |
Llei de la palancaLa força pel seu braç és igual a la resistència pel seu. | |
Llenguatge TCP/IPÉs un sistema d'identificació dels ordinadors i alhora un mètode per a la transmissió d'informació que permet que aquestes màquines puguin compartir la informació de la xarxa Internet. | |
Llicència d'obresPermís atorgat pels tècnics municipals i que dóna el vist i plau perquè les diferents empreses constructores, instal·ladores, etc. puguin començar a treballar. | |
LlimaEina que té tota la superfície coberta de petites dents o estries i que, mitjançant la fricció, arrenca petites partícules dels materials. | |
Llista de distribucióÉs un servei d'Internet que informa a un grup d'usuaris sobre un determinat tema. Els membres de la llista poden participar fent aportacions, preguntes o comentaris enviant un correu electrònic a l'adreça de la llista i el servidor l'envia immediatament és a tots els subscriptors. | |
LogigramaRepresentació gràfica d'un circuit digital utilitzant els símbols de les portes lògiques. | |
M |
---|
MaçoneriaConstrucció feta amb pedres de formes irregulars i unides amb argila o morter. | |
MagnetismePropietat que tenen alguns materials d'atreure el ferro i, en menor intensitat, el níquel, el cobalt i alguns aliatges. | |
Mal·leabilitatÉs la propietat d'alguns materials de deformar-se permanentment en forma de làmina molt fina sense trencar-se. | |
ManuarBaga d'un lliç, especialment quan és metàl·lica. Les bagues són cadascuna de les peces de fil o de cinta d'acer o de ferro amb uns ulls als extrems pels quals passen els perxerats dels lliços del teler. | |
Maó calat o geroPeça prismàtica foradada. Els forats donen lleugeresa, a canvi de perdre una mica de resistència, faciliten la unió d'unes peces amb les altres quan s'ajunten amb morter i milloren l'aïllament gràcies a l'aire que queda a dins. | |
Maó massís o totxoPeça prismàtica massissa i molt resistent però alhora molt pesant feta de ceràmica i que es fa servir sobretot per fer parets de càrrega. | |
MàquinaConjunt de dispositius capaços de transformar l'energia en treball útil. | |
Màquina de vaporMotor tèrmic de combustió externa format, bàsicament, per la caldera, el cilindre amb distribuïdor i el regulador. El vapor produït en cremar combustible a la caldera fa bellugar el motor. | |
Màquina motriuMàquina que transforma l'energia primària o d'origen en energia mecànica, també anomenada motor. | |
Màquina operativaMàquina que actua sobre la matèria, modificant-ne la forma, les dimensions, etc., com ara les eines. | |
Màquina simpleÉs un dispositiu senzill, generalment format per un sol element, que ens permet multiplicar forces. | |
Maquinari o hardwareConjunt de tots els elements físics del sistema informàtic, és a dir, l'ordinador. Els components més importants del maquinari són el microprocessador, la memòria i els perifèrics. | |
MarcatgeConsisteix a dibuixar sobre el material els contorns de la peça que hem d'obtenir abans de tallar. | |
MaterialÉs el resultat de la transformació de primeres matèries en productes útils per a alguna funció construcció d'objectes, fabricació de màquines i aparells, edificació... | |
Material aïllantMaterial que no permet el pas del corrent elèctric. | |
Material ceràmicMaterial que s'obté a partir de roques o fangs diversos porcellana, vidre, argila, ciment. | |
Material conductorMaterial que deixa passar el corrent elèctric amb facilitat. | |
Material metàl·licMaterial que prové de minerals, dels quals s'obtenen els metalls corresponents el coure, el ferro, l'alumini, etc. | |
Material orgànicMaterial que s'obté de diferents tipus de vegetals i animals com ara les fustes naturals, la llana, el teixit de cotó, el paper, etc. | |
Material semiconductorMaterial que, si en modifiquem les característiques químiques, o l'estructura molecular, es pot convertir en conductor o en aïllant. | |
Material sintèticMaterial que s'obté artificialment, mitjançant processos químics, a partir de primeres matèries com ara el petroli. Els plàstics són exemples de material sintètic. | |
MemòriaÉs el conjunt de documents que descriuen el procés tecnològic que s'ha seguit. També serveix perquè l'experiència adquirida no es perdi i pugui ser consultada en la fase d'investigació d'altres projectes similars. | |
Memòria d'un projecte tecnològicÉs el conjunt de documents que descriuen el procés tecnològic seguit. | |
Memòria informàticaÉs el conjunt de documents que descriuen el procés tecnològic seguit. | |
Memòria ROMMemòria especial que conté programes introduïts pel fabricant, que permeten que l'ordinador comenci a funcionar quan s'hi aplica corrent elèctric. | |
MenaPart aprofitable d'un mineral que s'usa com matèria primera per obtenir un metall. | |
Mercat d'un producteConjunt de persones i empreses que ofereixen i compren un producte determinat i on es realitza l'intercanvi de productes i de diners. | |
Metal·lúrgiaActivitat industrial per la qual s'obtenen els metalls a partir dels minerals. | |
MetallMaterial d'origen mineral, que normalment no es troba en estat pur a la natura sinó combinat amb d'altres substàncies de les quals s'ha de separar. | |
Metall purMetall format per un sol element químic. | |
Mètode de producció artesanalMètode que es basa en què una persona (l'artesà o artesana) s'especialitza en la fabricació d'un tipus de producte i ella mateixa s'encarrega de fer totes els fases del procés tecnològic, utilitzant tècniques tradicionals i basades en l'experiència, elaborant petites quantitats i fent servir molt poca maquinària. | |
Mètode de producció industrialEs caracteritza per l'elaboració de grans quantitats de producte amb característiques molt homogènies, amb tècniques científicament estudiades, fent servir molta maquinària i amb treballadors cadascun dels quals està molt especialitzar en una sola fase i en unes poques operacions del procés tecnològic. | |
MetxaEn el procés de filatura, feix de fibres tèxtils orientades paral·lelament al seu eix longitudinal, obtingut a partir de la veta, aprimant-la, per tal de millorar-ne la regularitat, i donant-li una lleugera torsió. | |
MetxeraMàquina emprada en el procés de filatura per obtenir la metxa. | |
Microprocessador o CPUCentre de control de l'ordinador que s'encarrega de coordinar totes les operacions del sistema informàtic. | |
MineriaActivitat tecnològica que s'escarrega de l'extracció de minerals. | |
MòdemAparell que possibilita la connexió del nostre ordinador amb el servidor a través de la línia telefònica. | |
ModistaPersona que té per ofici fer vestits i capells per a dona. | |
Monopoli d'un producteFenomen que es produeix quan només hi ha una empresa que aporta l'oferta de manera que tots els possibles compradors es veuran obligats a comprar el producte a aquesta empresa. | |
MorterConglomerat de ciment portland i sorra. | |
MosaicRajola vidrada i decorada amb dibuixos acolorits. | |
Motor elèctricReceptor que transforma l'energia elèctrica en moviment, és a dir, en energia mecànica. | |
Motor tèrmicMàquina motriu que utilitza l'energia tèrmica de materials combustibles com ara el carbó, la fusta, el gas, la gasolina, etc. i la transformen en energia mecànica capaç de realitzar treball, gràcies a una reacció química de combustió. Poden ser de combustió interna o externa, segons que la combustió tingui lloc a l'interior de la mateixa màquina o a l'exterior. | |
MultimèdiaTerme utilitzat en informàtica per referir-se al programari, maquinari o suport informàtic que combina diversos mitjans tècnics de comunicació d'informació text, gràfics, imatges, etc. | |
MultímetreAparell de mesura de la tensió i la intensitat d'un circuit elèctric. | |
MuscleraTipus d'instal·lació utilitzada en l'aqüicultura. Té forma de gàbia, està destinada a la cria de musclos i se situa a mar obert. | |
N |
---|
NansaParany de pesca amb forma de gàbia, fet amb vímet o jonc, amb un esquer a l'interior i un forat per on és molt fàcil entrar però molt difícil sortir. | |
NapaTela formada, en la filatura del cotó, a la sortida del batà obridor. És gruixuda i esponjosa, i es recull en bobines. | |
NavegadorPrograma informàtic que ens permet accedir a un lloc d'Internet, com ara el Netscape o l'Internet Explorer. | |
Neteja i desbrossament del sòlOperació prèvia al conreu que consisteix a eliminar els arbres, els matolls i les altres plantes silvestres del sòl, a treure els rocs o pedres grosses que dificultarien la llaurada i l'arrelament de les plantes, i a anivellar el sòl per tal de facilitar el treball de les persones i les màquines. | |
NeutróPartícula elemental de l'àtom amb càrrega neutra i que es troba en el nucli de l'àtom. | |
Normes d'ús d'una einaConjunt de condicions pròpies per utilitzar una eina. | |
Normes de conservació d'una einaConjunts d'operacions de manteniment que cal fer a una eina. | |
Normes de seguretatSón les instruccions que cal seguir per evitar accidents. | |
Normes del dibuix tècnicPautes que indiquen com s'han de fer els plànols. | |
NutrientCompost químic que extraiem dels aliments mitjançant processos interns com la digestió. | |
O |
---|
ObligacionsElements que l'empresa té actualment, però que li poden exigir en qualsevol moment perquè ja no li pertanyen, per exemple, les factures dels proveïdors, els crèdits dels bancs, etc. | |
OfertaQuantitat d'unitats d'un producte que els productors posen a la venda. | |
OhmímetreAparell de mesura de la resistència d'un circuit elèctric. | |
OleohidràulicaTècnica que fa servir oli mineral com a agent de transmissió. Se sol utilitzar en màquines que han de subministrar forces considerables, com ara excavadores, robots, etc. | |
Oligopoli d'un producteFenomen que es produeix quan hi ha unes poques empreses que aporten l'oferta. | |
Ones electromagnètiquesVibracions o oscil·lacions periòdiques que tenen un component elèctric i un altre de magnètic. Són el canal a través del qual podem transmetre informació a distància sense la necessitat de la connexió amb cable. | |
OperacióAcció que, amb l'ajuda de les eines, realitzem sobre els materials per modificar-los (canviant-ne les dimensions, la forma, l'aspecte, etc.), a fi d'obtenir peces útils per elaborar o muntar objectes i aparells tecnològics. Per exemple, tallar, foradar, unir materials, etc. | |
Operació lògicaOperació feta amb variables binàries. | |
OrdinadorMàquina electrònica controlada per un programa que s'utilitza per al tractament automàtic de la informació. | |
OrditFils que en la roba teixida van de llarg a llarg de la peça, paral·lelament a les vores. | |
OrganitzacióFactor de producció format pel conjunt de coneixements i tècniques que permeten combinar adequadament els altres factors per aconseguir l'objectiu final de la indústria la producció. | |
Organització industrialOrganització que s'encarrega de combinar adequadament tots els factors productius utilitzant mètodes científics de planificació i control, amb l'objectiu d'augmentar la productivitat i la qualitat. | |
P |
---|
PaperMaterial orgànic en forma de làmina, obtinguda a partir de la transformació de primeres matèries d'origen vegetal. És un material resistent a la tracció, força tou i aïllant tèrmic. El paper està format per fibres de mides diferents de cel·lulosa sense lignina, disposades de manera que formen una malla densa. | |
Paper de vidreEina feta amb paper, la superfície del qual està plena de grans de vidre. Serveix per rebaixar una mica i polir el tall a la fusta i treure'n les estelles. S'utilitza amb l'ajut d'un tac de fusta que fa de suport al paper. | |
Paret mestre o de càrregaTancament que, a més d'aïllar i separar, també suporta el pes i altres forces de l'edifici. | |
Pasta de paperAigua amb moltes fibres de cel·lulosa en suspensió. Segons el procediment utilitzat, s'obtenen tres tipus de pasta mecànica, química i de recuperació. | |
PasteuritzacióProcés pel qual s'eliminen els gèrmens patògens sense perjudicar la qualitat del producte. Consisteix a escalfar els aliments entre 60ºC i 90ºC durant uns segons o minuts. | |
PasturatgeActivitat ramadera que consisteix a deixar que els animals pasturin, és a dir, que mengin herba del camp, lliurement en una àrea de terreny extensa però controlada. | |
PatróPlantilla segons la qual es tallen els teixits. | |
PerfilDibuix de la vista des d'un costat d'un objecte en un sistema de projeccions. | |
Perifèrics informàticsElements externs de l'ordinador que s'encarreguen de permetre la comunicació entre l'ordinador i l'usuari. Hi ha perifèrics d'entrada, de sortida, i d'entrada/sortida. | |
Període d'onaDurada de la part d'ona que es va repetint periòdicament. Es mesura en segons, mil·lisegons o microsegons. | |
Pesca amb canya i hamTècnica de pesca que si es practica des de la riba d'un riu, des de la costa o amb vaixells petits es considera una activitat d'oci. Quan es fa amb vaixells petits però potents i dotats amb canyes molt fortes s'anomena curricà, i quan es fa amb vaixells grans es diu pesca al pinxo. Amb aquesta tècnica es capturen tonyines i llobarros. | |
Pesca amb nansaTècnica de pesca costanera de parany fix, que consisteix a situar prop del fons del mar un parany, que es deixa instal·lat unes hores i després es passa a recollir per extreure'n els animals capturats. | |
Pesca amb palangreTècnica de pesca costanera de parany fix, que consisteix a situar al mar una llarga corda, la mare, de la qual pengen uns fils més curts, els braçols, amb uns hams a l'extrem. Per regular la fondària dels hams s'utilitzen els suradors i els ploms. Les boies serveixen per localitzar la posició del palangre des de la superfície. Els palangres es deixen instal·lats unes hores i després es passen a recollir per obtenir els peixos que hagin pogut picar. | |
Pesca amb teranyinaTècnica de pesca costanera amb xarxa, que també s'anomena d'encerclament i que es fa de nit. Un cop localitzada la mola de peix, se situa una petita barca amb uns llums potents que atreuen el peix a la superfície. Alhora, es col·loca una xarxa rectangular formant un cercle al voltant de la barca petita. Quan els peixos han pujat a la superfície, es tanca la xarxa per la part inferior i queda amb forma de bossa, on queden atrapats. | |
Pesca costaneraPesca realitzada prop de la costa, amb vaixells petits i de poca tripulació. El producte obtingut és dut ràpidament al port, es comercialitza i es consumeix fresc. | |
Pesca d'alturaPesca realitzada lluny dels ports d'origen. S'utilitzen vaixells grans equipats amb cambres frigorífiques i instal·lacions conserveres. Tècnica de pesca que utilitza sistemes electrònics, com ara el radar, el sònar i la informació via satèl·lit per localitzar ràpidament les moles de peix i per situar a la fondària adequada les xarxes d'arrossegament. També utilitza tècniques d'encerclament i deriva. | |
Pesca d'arrossegament o ròssecTècnica de pesca que utilitza una xarxa en forma de bossa que és arrossegada pel fons del mar gràcies a la força d'un vaixell potent. Dins la xarxa van quedant els peixos i els crustacis que troba al seu pas. | |
Peu de reiInstrument que serveix per mesurar longituds curtes amb un certs grau de precisió, molt útil per mesurar diàmetres exteriors i interiors, així com gruixos i fondàries. Pot arribar a apreciar fins a mitja dècima de mil·límetre. | |
PicatConjunt de dents o estries que cobreixen tota la superfície de la llima. | |
PilaGenerador de corrent continu que transforma l'energia química en elèctrica. | |
PilarSuport vertical, considerablement més alt que ample, de forma prismàtica i massís o bé constituït per un o més perfils. Suporten esforços de compressió, atès que sobre ells descansen algunes càrregues, com ara les bigues. | |
PinsoCompost fabricat industrialment a partir de cereals, farina de peix, userda, subproductes del camp i altres components. El pinso fa que els animals s'engreixin ràpidament i permet que hi hagi granges als llocs on no hi ha prou terres de conreu per obtenir el farratge necessari. | |
PisaTipus de ceràmica que es caracteritza per ser blanca i fina i, un cop vidrada, se'n fan lavabos, banyeres i sanitaris en general. | |
PiscifactoriaTipus d'instal·lació utilitzada en l'aqüicultura. Té forma de gàbia, està destinada a la cria de peixos i se situa a mar obert. | |
PitxolíMaó estret, també anomenat melindro. | |
Pla de treballConsisteix a organitzar la construcció o fabricació d'un procés tecnològic dividint-la en operacions simples i ordenades de manera que permetin la realització satisfactòria del treball en un temps òptim. | |
Pla inclinatSuperfície plana amb un extrem elevat a una certa alçada i que serveix per pujar i baixar càrregues quan no és possible fer-ho verticalment. | |
Placa principal o placa mareSuperfície plana sobre la qual es munten els circuits integrats i es connecten les targetes de control dels perifèrics. | |
PlànolRepresentació gràfica i a escala de totes les parts que integren una obra arquitectònica o edifici. | |
Plànol d'emplaçamentÉs el plànol on s'especifiquen, entre altres qüestions, les mides del solar i els carrers contigus, la distància al xamfrà, l'orientació, les cotes representatives d'anivellament del solar, la profunditat edificables, etc. | |
Plànol d'especejamentPlànols on, a més del disseny global, hi ha el detall de totes les peces que constitueixen l'objecte o aparell. Es parteix d'aquests plànols a l'hora de confeccionar un bon pla de treball. | |
Plànol d'instal·lacionsPlànol on es descriuen les diverses instal·lacions de l'habitatge electricitat, salubritat, lampisteria i aparells sanitaris, protecció, calefacció, comunicacions, aparells elevadors, etc. | |
Plànol de detalls constructiusPlànols on es mostren detalls concrets i específics d'algun element constructiu. | |
Plànol de façanaPlànol d'alçat on es mostren, entre altres aspectes, l'alçària de l'edifici i els materials d'acabament. | |
Plànol de l'estructuraPlànol que inclou els elements estructurals de l'edifici, bigues, pilars, sostres, forjats, etc., i les característiques dels materials. | |
Plànol de secció generalPlànol que mostra seccions acotades de l'interior de l'edifici que permeten veure aspectes com l'alçària de les plantes, etc. | |
Plànol de situacióÉs el plànol que localitza i situa de forma general la parcel·la en l'entorn. | |
PlantaDibuix de la vista des del sobre d'un objecte en un sistema de projeccions. | |
Planta de cobertaPlànol que representa la teulada o el terrat i en determina els pendents, els elements constructius (xemeneies, badalots, etc.) i els materials. | |
Planta de fonaments i sanejamentPlànol on es descriu el dimensionat i les característiques del fonaments i els elements de sustentació de l'edifici, i també la xarxa de terra i la xarxa de sanejament. | |
Plantes de cotesPlànols de les diferents plantes on es representen, acotats, tots els espais compartimentats, les parets, els envans, els elements constructius, les superfícies construïdes, la retolació dels diferents espais, etc. De cada cambra s'indica la superfície en m2, el volum en m3 i la il·luminació en m2. | |
Plantes de distribucióPlànols que descriuen els espais de l'habitatge, així com el mobiliari, els elements sanitaris, els aparells i el mobiliari de la cuina, les xemeneies, els desguassos, etc. | |
PlàsticMaterial que no es troba a la natura i que s'elabora a partir de diferents processos i de diferents substàncies. Estan formats per molècules gegants o polímers. Es caracteritzen perquè la majoria, quan s'escalfen, adquireixen plasticitat, són lleugers, flexibles, bons aïllants de l'electricitat i de la calor i no són biodegradables. Poden ser artificials i sintètics. | |
PlasticitatÉs la propietat que tenen els materials de deformar-se permanentment, sense arribar a trencar-se. | |
Plegador d'orditCilindre de fusta, ferro, alumini, etc, amb pius a cada extrem, en el qual s'enrotllen els ordits, els teixits i els gèneres de punt. | |
Plegador de teixitCorró de fusta, ferro, alumini, etc., amb pius a cada extrem, en el qual s'enrotllen els ordits, els teixits i els gèneres de punt. | |
Pluja àcidaFenomen derivat de l'emissió a l'atmosfera de contaminants perillosos (òxids de sofre i nitrogen) que en reaccionar químicament amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, generen àcid sulfúric i àcid nítric, els quals acidifiquen l'aigua de la pluja. La pluja àcida provoca un augment de l'acidesa dels llacs, dels rius i dels torrents d'aigua, i en alguns casos, fins i tot, dels sòls , la qual cosa afecta greument la vegetació de les zones on la pluja àcida cau amb regularitat. | |
PneumàticaTècnica que empra l'aire a pressió com a fluid transmissor d'energia. | |
PoliplastCombinació de politges que redueix la força que hem de fer per elevar un determinat pes. | |
PolirDeixar amb un acabat llis i fi les superfícies ajustades de la peça. | |
PolsadorAparell que obra i tanca un circuit elèctric, però només executa la seva funció mentre està accionat i torna automàticament a l'estat inicial quan cessa l'acció. | |
PortLloc físic de l'ordinador per on es pot fer circular la informació i que permet que la interfície de control es comuniqui amb l'algorisme | |
Port de comunicacióConnexió que es troba a la caixa o torre d'un ordinador i que serveix per connectar diferents dispositius externs com ara la impressora, el ratolí, el teclat, etc. | |
Portal informàticÉs un lloc Web que disposa de grans volums d'informació sobre temes diversos. | |
Portes lògiquesDispositius que efectuen directament les diferents funcions o operacions lògiques. | |
PotènciaCapacitat que té un receptor elèctric de realitzar la seva funció més intensament i/o amb més rapidesa. Es mesura en watts. | |
PotenciòmetreResistor variable que es pot graduar manualment i que serveix, per exemple, per variar el volum d'un aparell de música, la intensitat d'una bombeta o la velocitat d'un motor. | |
Presa o embassamentConstrucció, normalment de formigó, sobre la llera del riu que té com a finalitat retenir l'aigua, per formar un embassament o llac artificial. | |
Primer teorema de Morgan o de la llei d'equivalènciaLa negació de la suma lògica és igual al producte lògic de les variables negades. | |
Primeres matèriesSón els productes que s'extreuen directament del medi natural, com ara la fusta, els minerals, el carbó o el petroli. | |
Procediment físic de conservacióProcediment pel qual s'actua directament sobre els aliments sense afegir-hi cap altre element. Aquest tipus de procediment es basa en tècniques com la congelació per aturar l'acció de microorganismes, l'aplicació de el calor o de radiacions per matar-los o l'eliminació de l'aigua per evitar-ne o retardar-ne el desenvolupament. | |
Procediment químic de conservacióProcediment que es basa en l'addició d'altres substàncies químiques als aliments. Aquests additius, a més de facilitar-ne la conservació, també solen influir en les característiques organolèptiques (gust, aroma i textura) dels aliments. | |
Procés de conformacióConjunt d'operacions realitzades dins un sistema de fabricació que estan destinades a canviar de forma els materials per tal que adquireixin la que els cal per fer la seva funció. | |
Procés de transformacióProcés al qual se sotmeten les matèries primeres perquè adquireixin propietats que les facin utilitzables. | |
Procés tecnològicÉs el mètode de treball propi de la tecnologia i consisteix en un conjunt ordenat d'activitats que es fan per satisfer una necessitat o un desig o per solucionar un problema. | |
Processador de textosÉs un programa que serveix per a escriure, imprimir i emmagatzemar documents. | |
Producció1. Activitat destinada a l'obtenció de productes. 2. Quantitat d'unitats d'un producte que fabrica una indústria en un període de temps determinat. | |
Producció artesanalSistema de producció consistent en què una persona (l'artesà o artesana) s'especialitza en la fabricació d'un tipus de producte i ella mateixa s'encarrega de fer totes els fases del procés tecnològic, utilitzant tècniques tradicionals i basades en l'experiència, elaborant petites quantitats i fent servir molt poca maquinària. | |
Producció en sèrieProducció que consisteix que els productes van recorrent una trajectòria fica, prèviament establerta, i passen per davant de diferents operaris, cadascun dels quals s'encarrega de realitzar sobre cada producte una o un petit conjunt d'operacions bàsiques. Permet fabricar gran quantitats del producte a uns costos més baixos. | |
Producció industrialSistema de producció que apareix al final del segle XVIII. Es desenvolupa en grans espais anomenats fàbriques, amb moltes màquines que consumeixen una gran quantitat d'energia i que realitzen operacions concretes d'una manera molt ràpida, amb molts treballadors, cadascun dels quals està especialitzat en una sola fase del procés tecnològic i en unes operacions concretes. | |
Producte siderúrgicMetall que té el ferro com a principal component. | |
ProductivitatÉs la relació que hi ha entre la quantitat de productes elaborats i els recursos (natural, capital i treball) que es fan servir en la seva fabricació. | |
ProgramaConjunt de dades i instruccions que, executats automàticament per l'ordinador, en controlen el funcionament i realitzen un procés de tractament de la informació. | |
Programari o softwareÉs la part lògica del sistema informàtic, és a dir, el conjunt de programes que controlen el maquinari i el fan funcionar. | |
ProjecteÉs la primera de les tres fases d'un procés tecnològic. El projecte és una seqüència de treball en què es defineix el problema o la necessitat i se'n proposa la solució. Aquesta seqüència de treball es basa en definir la necessitat o problema i les condicions que ha de complir la solució; investigar; plantjar idees viables; proposar solucions i fer el disseny de la solució. | |
Projecte arquitectònicMaterialització del disseny d'una obra elaborat per un equip de tècnics, com ara arquitectes, enginyers i delineants. | |
Projecte d'un procés tecnològicSeqüència de treball on es defineix el problema o la necessitat que cal satisfer i se'n proposa la solució. | |
PromotorPersona o empresa que decideix construir un habitatge. Pot ser públic o privat. | |
PropietariPersona o persones (físiques o jurídiques) que tenen la propietat del capital de l'empresa. | |
Propietats d'un materialConjunt de característiques que el diferencien d'altres materials i que en determinen la utilitat i les aplicacions. | |
ProteïnesNutrients. Són indispensables per a l'organisme. Són el component de la matèria viva i les responsables de la regeneració i el creixement de l'organisme. La carn, el peix i els ous són aliments que contenen moltes proteïnes. | |
ProtóPartícula elemental de l'àtom amb càrrega positiva i que es troba en el nucli. | |
ProveïdorPersona o empresa que ens ven un producte o un servei i a qui, pe tant, hem de pagar. | |
Pua o pinta de teixirBarreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma. | |
Punt de fusióÉs la temperatura a la qual un cos passa de l'estat sòlid a l'estat líquid. | |
Punta de marcarEina emprada, com si fos un llapis, per marcar metalls i plàstics durs i que s'utilitza sempre amb l'ajuda del regle o de l'escaire. | |
PVPPreu de venda al públic. És el que realment ha de pagar un consumidor si vol adquirir un producte. | |
Q |
---|
QueratinaComponent principal de les fibres d'origen animal. | |
Quota de serveiQuota fixa que dóna dret a consumir el producte i que ve especificada en el rebut corresponent. | |
R |
---|
RadiadorAparell format per múltiples conductes entre els quals hji ha membranes o aletes refrigeradores per on passa l'aire i que expulsen l'escalfor a l'exterior. | |
RaióFibra artificial. Segons quins productes químics s'utilitzin per obtenir-lo, rep diferents noms, com viscosa o acetat. Amb aquest filament es pot fer fil per després teixir-lo, o es pot tallar a trossos per formar fibres. Amb les fibres artificials es fabriquen tota mena de peces de vestir. | |
RajolaPeça massissa i prima, amb forma de làmina normalment rectangular o quadrada, que es fa servir, vidrada o sense vidrar, per al revestiment de parets o paviments. | |
Ram de l'aiguaFase del procés tèxtil coneguda amb aquest nom atès que la majoria dels processos que es fan perquè les peces de roba tinguin un aspecte o unes propietats determinades requereixen submergir els teixits en recipients que contenen aigua amb productes químics dissolts. | |
RamaderiaConjunt de tècniques que permeten obtenir les primeres matèries d'origen animal. | |
RangConjunt de cel·les seleccionades sobre les quals apliquem una operació de qualsevol tipus. | |
RaspaTipus de llima amb un picat molt bast i aspre que s'utilitza per desbastar fusta gruixuda. | |
Reacció nuclearFenomen físic que consisteix en la ruptura d'un nucli atòmic en dos nous nuclis per l'impacte d'un neutró, amb l'alliberament d'altres neutrons i una gran quantitat d'energia que es manifesta en forma de calor. Els neutrons emesos poden provocar noves fissions i així produir una reacció en cadena. | |
Reactor nuclearÉs la part de la central nuclear que permet produir reaccions nuclears en cadena de manera controlada per aprofitar l'energia tèrmica que s'hi genera. | |
RebladuraTècnica emprada per fer unions reblades. | |
ReblóPeça de metall dúctil i mal·leable (acer dolç, llautó o alumini), relativament curta i proveïda d'una cabota, que permet fer unions fixes permanents de forma fàcil i ràpida. | |
RebutDocument mercantil que justifica un pagament i indica les dades corresponents a les persones o empreses que intervenen la que fa el pagament i la que cobra. | |
Receptor elèctricAparell que funciona amb energia elèctrica làmpades, rentadores, ordinadors, etc. | |
ReciclatgeTransformació d'un material per ser utilitzat de nou. | |
RecuitaTractament tèrmic al qual se sotmet l'acer per convertir-lo en un material tou i poc resistent per poder donar-li forma més fàcilment. | |
Recursos naturalsMatèries primeres i energia necessàries en la producció industrial. | |
RefractariTipus de ceràmica especialment resistent a les altes temperatures i es destina a la construcció de llars de foc i barbacoes. | |
RefrigeracióTècnica de conservació que utilitza el fred (entre 4ºC i 8ºC) per aturar l'activitat dels bacteris i mantenir el valor nutritiu dels aliments. | |
RegAcció de proveir d'aigua un terreny de conreu. | |
RegistreÉs cadascun dels elements d'un fitxer o arxiu de dades que conté el conjunt d'informacions que es tracten de manera unitària, és a dir, cadascuna de les fitxes que integren la base de dades. Està format per un conjunt de camps. | |
Regle graduatEina que serveix per mesurar i per tirar línies rectes amb l'ajuda d'un llapis, un retolador o una punta de marcar. | |
Regulador de pressióAparell que té la funció de subministrar el combustible a una pressió baixa i constant. | |
Relació de transmissióRelació entre la freqüència de rotació de la roda conduïda i la conductora, o el que és el mateix, el nombre de voltes que dóna la conduïda per cada una que fa la motriu. | |
ReléInterruptor elèctric que s'acciona per mitjà d'un electroimant. Es fan servir sobretot amb corrent de poca intensitat ja que permeten controlar altres circuits d'intensitat molt més gran i poden ser governats a distància. | |
RendimentRelació entre l'energia consumida i el treball produït. | |
ResistènciaCapacitat que té un material de resistir forces sense deformar-se excessivament ni trencar-se. | |
Resistència elèctricaÉs la dificultat que ofereixen els materials al pas del corrent elèctric. Es mesura en ohms. | |
ResistorComponent passiu que ofereix una determinada resistència al pas del corrent elèctric i que es fa servir, sobretot, per limitar la intensitat del corrent elèctric en un punt determinar del circuit o per dividir el valor total de la tensió. | |
ReutilitzacióTornar a utilitzar el material o l'objecte sense transformar-lo. | |
RevestimentElement constructiu que amaga les irregularitats i les imperfeccions de les parets, els forjats i els altres elements constructius i els preparen per rebre l'acabat final. A més, serveix d'aïllament i protegeix de les humitats. Per exemple, la capa de guix de les parets, l'arrebossat de les façanes, etc. | |
RevoltóPeça lleugera i amb una forma especial que es col·loca entre les bigues per formar els forjats de separació horitzontal entre les plantes d'un habitatge. | |
RígidesaÉs la propietat que tenen els materials de no doblegar-se fàcilment. | |
Robot industrialMàquina capaç de generar trajectòries complicades que incorpora ordinadors que controlen els moviments i l'optimització de les trajectòries, sensors molt desenvolupats i tècniques de programació molt avançades. | |
Robot manipuladorBraç articulat amb diferents possibilitats de moviment de caràcter seqüencial i no permet la combinació simultània de moviments. S'utilitzen bàsicament en operacions de càrrega i descàrrega de peces en les màquines. | |
RobòticaConjunt de coneixements que permeten dissenyar, realitzar i controlar equips basats en estructures mecàniques poliarticulades, amb una certa capacitat d'aprenentatge, destinats a la producció industrial i a la substitució del treball humà en tasques diverses. | |
Roda hidràulicaRoda proveïda d'una sèrie de paletes o àleps units a un arbre, normalment a través d'una estructura amb radis. L'aigua, amb la força del seu moviment, xoca contra les paletes, les quals es mouen i provoquen el dir de l'arbre. Hi ha diferents tipus de rodes hidràuliques roda de corrent inferior, roda de corrent superior i roda de corrent mitjà. | |
RoscaPla inclinat que s'enrotlla al voltant d'una superfície cilíndrica. La combinació rosca-femella constitueix una màquina simple capaç d'ampliar una força i un mecanisme capaç de transformar el moviment circular en lineal. També s'empra en les unions de diferents elements d'un sistema mecànic perquè permet fer el muntatge i el desmuntatge del mecanismes amb facilitat. | |
S |
---|
SalaóTècnica molt antiga -ja s'utilitzava abans del 2000 aC a la Mesopotàmia- que consisteix a cobrir de sal els aliments per reduir-ne la humitat i frenar la proliferació de bacteris. El pernil i les anxoves són exemples d'aquest tipus de conservació. | |
SaltDiferència d'altitud entre el nivell superior de l'aigua i el nivell on es troba la turbina. Es mesura en metres. | |
SastrePersona que fa vestits i en ven, especialment per a home. | |
Secció d'un cosÉs la superfície o àrea que resulta en tallar-lo amb un pla perpendicular el seu eix longitudinal. | |
Sector primariSector productiu format per les activitats dedicades a obtenir matèries primeres naturals d'origen animal o vegetal. | |
Sector secundariSector productiu comprès bàsicament per les indústries, que és on les matèries primeres es transformen en productes. | |
Sector terciariSector productiu format per totes aquelles activitats que no corresponen a les dels sectors primari i secundari, entre les quals hi ha la distribució i la comercialització dels productes. | |
SedaFilament segregat per un cuc, el Bombyx mori o cuc de seda. És molt suau, fina, agradable al tacte i molt càlida, però s'arruga bastant. S'utilitza molt per a roba interior, corbates, camises, etc. | |
Segon teorema de Morgan o de la llei d'equivalènciaLa negació del producte lògic és igual a la suma lògica de les variables negades. | |
SelfactinaMàquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l'antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa. | |
Sensor d'un automatismeDispositiu que pen dades de la situació del procés o de les variables de sortida i les transmeten al controlador. | |
SensòricaCamp de l'enginyeria que estudia la tecnologia dels sensors, tant per a l'aplicació en la mesura de magnituds com per la detecció. | |
Senyal analògicMagnitud que pot adoptar infinites posicions (estats) entre dos valors extrems. | |
Senyal binariVariable que només pot tenir, exclusivament, dos valors, que corresponen a dos estats distints i exclusius. | |
Senyal digitalMagnitud que varia de manera discontínua, per nivells o esglaons. | |
SerjantEina que serveix per subjectar materials o peces al banc de treball per poder-les tallar, polir o foradar amb comoditat o per mantenir juntes les peces que s'han d'unir mentre l'adhesiu s'asseca. | |
SerraMàquina eina destinada a tallar perfils metàl·lics. Poden ser de vaivé, de cinta i circulars. | |
Serra d'arquetTipus de serra que s'utilitza amb les dues mans i que serveix per fer talls rectes no gaire llargs en materials durs, com ara els metalls. | |
Serra de biaixosTipus de serra molt similar al xerrac, però muntada en un suport amb unes guies que li permet fer talls amb diferents angles d'inclinació en fustes i plàstics estrets, com ara llistons. | |
Serra de vogir elèctricaSerra que serveix per fer talls resseguint un contorn recte, corbat o irregular en planxes de fusta o planxes primes de metalls tous com ara l'alumini i amb l'ajuda d'un motor elèctric. | |
Serra de vogir manualSerra que serveix per fer talls resseguint un contorn recte, corbat o irregular en materials prims, com ara fulloles. | |
ServeiProducte immaterial. | |
ServidorOrdinador que està connectat directament a la xarxa Internet i que s'encarrega de transmetre i de rebre la informació. | |
Servidor informàticOrdinador que proporciona els seus recursos (disc dur, lector de CD.ROM, etc.) a la resta d'ordinadors de la xarxa. | |
SiderúrgiaIndústria dedicada a l'obtenció de ferro. | |
SímbolSigne gràfic o dibuix simplificat que representa un element o component d'una construcció, instal·lació, etc., i que s'utilitza per confeccionar els plànols. | |
Símbol elèctricRepresentació gràfica d'un element del circuit. | |
Sistema analògicSistema que treballa amb senyals continus o analògics, en els quals, en un interval concret de senyal, la informació pot adquirir infinits valors. Per exemple, la temperatura, la pressió, la velocitat, etc. | |
Sistema automàticSistema ideat perquè una màquina o un procés faci les seves funcions reduint la intervenció humana, tant física com mental. | |
Sistema de control automàticRelació que s'estableix entre els automatismes i el procés o màquina sota control amb l'objectiu de reduir la intervenció humana. Pot ser control de llaç obert o control de llaç tancat. | |
Sistema de fabricacióConjunt de tècniques i operacions destinades a la transformació de materials mitjançant processos tecnològics. | |
Sistema de numeracióConjunt de símbols i regles emprats per representar quantitats o dades numèriques. | |
Sistema digitalSistema que treballa amb senyals discontinus o digitals | |
Sistema informàticÉs el conjunt d'elements necessaris per realitzar el tractament automàtic de la informació. | |
Sistema multifuncióFunció lògica que disposa de més d'una sortida. | |
Sistema operatiu o SOÉs un conjunt de programes que controlen el funcionament del maquinari i fan possible la comunicació entre l'usuari i l'ordinador a través dels perifèrics. | |
Sobrecàrrega elèctricaEs produeix quan la intensitat del corrent és superior a la prevista, amb valors no gaire elevats però que poden actuar durant un cert temps. | |
Sobreexplotació dels recursos marinsActivitat pesquera excessiva i abusiva, deguda fonamentalment a les captures intensives, a la pesca d'animals immadurs, a la destrucció del fons marí i a la utilització de xarxes molt atapeïdes i de tècniques poc selectives. | |
SoldadorEina encarregada de proporcionar l'escalfor necessària per fer una soldadura. | |
SoldaduraConsisteix en la unió de dues o més peces, generalment metàl·liques, mitjançant un procés d'aportació de calor que provoca la fusió de les superfícies que es vol unir i que en solidificar les deixa com una sola peça. Soldadura oxiacetilènica, soldadura per punts i soldadura elèctrica per arc voltaic | |
SuspensióSistema encarregat d'absorbir els possibles sotracs produïts per les irregularitats del terreny o per les frenades, tot esmorteint-les abans que arribin al xassís o a la carrosseria i aconseguint que les rodes no perdin el contacte amb el terreny. També s'encarrega de compensar les inclinacions produïdes a les corbes. | |
T |
---|
TalarTallar l'arbre per la base. | |
TallarAcció que es fa sobre diferents materials en brut i serveix per separar i obtenir peces de formes i dimensions diverses. Les eines més comunes que s'utilitzen per tallar són el cúter, les tisores, les alicates de tall i la serra, el xerrac, etc. | |
Taller o obradorLocals amb poca maquinària (gairebé només amb eines manuals), amb poc consum d'energia i pocs treballadors, cadascun dels quals, normalment, intervenia en totes les fases del procés tecnològic i elaborava els productes d'un a un o en petites quantitats. | |
TancamentElement constructiu format per les parets, que serveixen per separar les cambres i per aïllar l'edifici de l'exterior. Per exemple les façanes, els envans i les mitgeres. | |
Taula de la base de dadesAgrupació de dades organitzades en registres que contenen camps amb la informació d'elements amb les mateixes característiques. Són el nucli de la base de dades. | |
Taula de veritatTipus de representació d'una funció lògica, a partir de la qual i d'una manera molt senzilla s'analitzen tots els estats possibles de les variables d'entrada i de l'estat de la variable de sortida. | |
TècnicaConjunt de procediments que utilitzen els humans per fabricar eines, construir objectes i, en general, obtenir qualsevol producte. | |
TecnologiaÉs el conjunt de coneixements tècnics, científicament organitzats, que tenen per objectiu satisfer necessitats humanes. | |
Tecnologia de controlConjunt de procediments i dispositius que permeten automatitzar les màquines i els processos. | |
Teixit de puntTipus de teixit que té com a característica principal una gran elasticitat, ja que les malles es poden estirar fàcilment en tots dos sentits (amplada i llargada). Per aquest motiu, les peces de gènere de punt són molt còmodes de dur i s'adapten molt bé al cos. | |
Teixit pla o de caladaTipus de teixit format pels fils de l'ordit i de la trama, posats alternativament l'un damunt de l'altre, entrellaçats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90º. | |
Tela esmeriladoraEina feta amb una tela plena de grans d'esmeril o corindó, que serveix per polir superfícies metàl·liques. S'utilitza amb l'ajut d'una llima que fa de suport a la tela. | |
TelèfonSistema de comunicació que consisteix en la transmissió bidireccional del so a distància mitjançant la conversió del so de l'emissor en un senyal elèctric, que es transmet a través de la xarxa de comunicació fins a arribar receptor i convertir-se de nou en so. Hi ha telefonia fixa i telefonia mòbil. | |
TelègrafPrimer giny de les telecomunicacions que va tenir una implantació massiva, atès que permetia la transmissió de missatges a llarga distància mitjançant instal·lacions amb fil elèctric i per mitjà d'ones electromagnètiques. | |
Telemàtica o teleinformàticaÉs la tècnica que permet la comunicació de dades i l'execució de processos entre equips informàtics allunyats. | |
TelerMàquina que lliga els fils i forma, així, els teixits. | |
TenacitatÉs la propietat que tenen alguns materials de suportar xocs o cops sense trencar-se. | |
Tensió o força electromotriu (FEM)Energia amb la qual un generador és capaç d'impulsar els electrons a través d'un circuit. | |
TensorElement que treballa generalment a tracció i que s'utilitza, per exemple, en ponts penjants, antenes de televisió, rètols, etc. | |
Teoria d'Elton MayoBasa l'augment de la productivitat en la motivació dels treballadors i en el foment de la col·laboració i la convivència més que no pas en la divisió del treball i l'autoritat. | |
Teoria de FayolTeoria basada en la jerarquia d'autoritat, la qual cosa implica que cada persona en una empresa només depèn d'un cap, establint, així, una cadena de comandament de forma piramidal. | |
Teoria de TaylorEs basa en la divisió del treball a partir de l'estudi detallat de les tasques productives, eliminant operacions o moviments innecessaris per tal de reduir el temps de producció i remunerant als treballadors en funció del seu rendiment. | |
TermoestablePlàstic al qual només se'l pot donar forma un cop, en el moment d'obtenir-lo, perquè si el tornem a aplicar calor, es degrada i perd les seves propietats. Per exemple, són termoestables la baquelina, la melanina, etc. | |
TermoplàsticPlàstic que es pot escalfar per canviar-li la forma tantes vegades com es pugui sense que perdi les seves propietats. Per exemple, són termoplàstics el polietilè, el poliestirè, el polièster, el niló, etc. | |
TermòstatDispositiu de regulació o control que assegura que la temperatura arribi al valor establert i s'hi mantingui. | |
TerratzoConglomerat de sorra i ciment amb trossos de marbre i en forma de llosa polida per una cara que s'utilitza per pavimentar els habitatges. | |
TeulaPeça de forma diversa que es fa servir per fer les teulades. Són lleugeres i la seva forma permet el lliscament de l'aigua de pluja. | |
TICSigles de Tecnologies de la informació i la comunicació, és a dir, tecnologies basades en la microelectrònica, la robòtica, la informàtica i les xarxes de comunicacions. | |
Tija d'un tornavísPart que hi ha entre la punta i el mànec del tornavís i sol tenir de 2 o 3 a 8 o 10 mm de diàmetre i una llargària d'entre 40 i 200 mm. | |
TimbreReceptor que transforma l'energia elèctrica en energia sonora o acústica. | |
TinturaProcés que consisteix a submergir les fibres, els fils o els teixits dins d'un líquid que conté substàncies colorants dissoltes perquè els impregnin totalment. | |
TirantElement que treballa generalment a tracció i que s'utilitza, per exemple, en ponts penjants, antenes de televisió, rètols, etc. | |
TisoresEina que serveix per tallar materials prims com ara paper, cartró, plàstic, etc. | |
TissatgeProcés de fabricació de teixits per a l'obtenció de robes i teles. | |
Topologia d'una xarxa d'ordinadorsÉs la forma d'interconnexió física entre els equips i dispositius que la integren, és a dir, l'estructura utilitzada en la distribució dels equips connectats a la xarxa. | |
TorçarCargolar els filaments. | |
TornMàquina eina que permet conformar peces cilíndriques, còniques, esfèriques i rosques. | |
TornapuntaPuntal que uneix dues peces que formen un angle recte i que treballa principalment a compressió. | |
TornavísEina que serveix per muntar i desmuntar i que es caracteritza pel tipus de punta que té i per les dimensions de diàmetre i la llargària de la tija. | |
TramaFil o conjunts de fils que van de vora a vora d'un teixit, entrellaçats i encreuats amb els fils d'ordit. | |
TransistorComponent electrònic format per material semiconductor que consta de tres parts ben diferenciades, anomenades emissor, base i col·lector. | |
TransmissióSistema encarregar de fer arribar la força i el moviment des del motor fins a les rodes. | |
Transportador d'anglesInstrument, normalment de plàstic, que serveix per mesurar i transportar angles. Té forma de semicercle, graduat en graus sexagesimals d'angle, des de 0º fins a 180º. | |
Treball1. Factor de producció industrial aportat per les persones que treballen a la indústria, ja sigui en tasques que requereixen més esforç físic com en aquelles altres en què cal més esforç mental. També es coneix amb el nom de mà d'obra. 2. Causa capaç de produir o modificar el moviment dels cossos. Es mesura en joules (J).. | |
TrempTractament tèrmic al qual se sotmet l'acer per augmentar-ne la duresa i l'elasticitat, encara que es perdi la seva tenacitat. S'utilitza per endurir eines com serres, ganivets, llimes, etc. | |
TrepantMàquina eina destinada principalment a la realització de forats. | |
Trepant de màMàquina que s'utilitza per fer forats per un procés d'arrencament de material mitjançant unes eines que s'anomenen broques. | |
Trepant de sobretaulaMàquina que s'utilitza per fer forats per un procés d'arrencament de material mitjançant unes eines que s'anomenen broques i que baixen perpendiculars a la superfície on volem fer el forat. S'utilitza en combinació amb la mordassa. | |
TricotosaMàquina per teixir gèneres de punt de recollida, caracteritzada pel fet de treballar amb agulles de llengüeta col·locades en les ranures d'una fontura, per dintre de les quals poden lliscar successivament impulsades per unes lleves. | |
TurbinaMàquina motriu que mou l'eix del generador en una central elèctrica. La turbina es pot moure gràcies a l'aigua (turbina hidràulica) o al vapor d'aigua (turbina de vapor). | |
Turbina hidràulicaMàquina destinada a transformar l'energia de l'aigua en energia mecànica, és adir, en un moviment de rotació que es transmet a l'alternador. | |
TurboalimentacióIntroducció dels gasos combustibles dins el cilindre a una pressió superior a l'atmosfèrica per augmentar la quantitat i la velocitat d'entrada dels gasos combustibles a l'interior del cilindre i, per tant, la potència del motor. L'element encarregat d'introduir els gasos a pressió és un conjunt de compressor i turbina anomenat turbocompressor. | |
U |
---|
UltracongelacióTècnica de conservació que utilitza el fred (temperatures inferiors a -18ºC) per aturar l'activitat dels bacteris i mantenir el valor nutritiu dels aliments. | |
UnióÉs el resultat d'ajuntar dues o més peces per formar-ne un conjunt o per establir-hi una connexió. | |
Unió amb adhesiusUnió fixa permanent de materials per mitjà de substàncies líquides o semilíquides, anomenades adhesius. | |
Unió articulada o mòbilUnió que permet el moviment de les peces unides entre si. | |
Unió clavadaÉs la unió fixa permanent que utilitza claus com a elements d'unió. | |
Unió de precisió o encaixUnió desmuntable en què els acoblaments de les peces es fan per pressió, mitjançant l'encaix o gràcies a la forma donada a cada peça. | |
Unió desmuntableUnió fixa desmuntable que utilitza cargols o visos com a mitjà d'unió. | |
Unió engalzadaUnió entre fustes que consisteix a fer un rebaix a les peces de fusta perquè encaixin i poder-les acoblar i que sol reforçar-se amb cola blanca perquè la unió sigui més duradora i resistent. | |
Unió permanentTipus d'unió que té com a finalitat ajuntar dues peces de manera permanent. | |
Unió rebladaUnió fixa permanent de xapes o peces de poc gruix, generalment metàl·liques, que utilitza reblons com a elements d'unió. | |
Unió soldadaUnió fixa permanent, generalment de peces metàl·liques, mitjançant l'aplicació de calor. | |
V |
---|
VidreMaterial ceràmic obtingut a partir de primeres matèries d'origen mineral, com ara la sílice i la calcària, i productes químics com la sosa. El vidre és un material dur, resistent, fràgil, que resisteix l'atac de nombrosos productes químics, és un bon aïllant elèctric i tèrmic i té una densitat alta. | |
VinclamentDeformació que sofreixen els cossos sotmesos a compressió quan són prims i llargs. | |
Visualitzador d'un automatismeAparell que dóna informació de l'estat d'alguna part del procés o de l'automatisme de manera que poden ser llegits per codi cromàtic, per valor numèric digital o per un indicador analògic. | |
Vitamines i sals mineralsSubstàncies necessàries, en quantitats molt petites, per regular i estimular els processos de creixement i manteniment de l'organisme. La carn, el peix, la llet, la fruita, les verdures i els llegums són aliments rics en vitamines i minerals. | |
VolanderaPeça en forma d'anell, generalment d'acer, en les qual el diàmetre interior és lleugerament més gran que el del cargol i l'exterior sempre és més gran que el diàmetre de la femella o de la cabota del cargol. S'utilitzen per no malmetre la peça a l'hora de collar el cargol o la femella o bé per augmentar la superfície damunt de la qual es fa pressió i així fer la unió més forta. | |
VoltímetreAparell de mesura de la tensió d'un circuit elèctric. | |
W |
---|
WattímetreAparell de mesura de la potència d'un circuit elèctric. | |
X |
---|
Xarxa d'aigua sanitàriaInstal·lació interior que permet el subministrament d'aigua freda i d'aigua calenta a tos els punts de la casa on sigui necessària. | |
Xarxa d'ordinadorsSistema d'interconnexió entre equips informàtics i perifèrics, que permet compartir i intercanviar informació, recursos i serveix. | |
Xarxa de distribució elèctricaXarxa que uneix les subestacions amb les instal·lacions dels usuaris. Està formada per cables que poden estar soterrats o fixats a les façanes dels edificis, des d'on es connecten a les instal·lacions de cada casa, edifici, etc. | |
Xarxa de sanejamentInstal·lació de desguassos encarregada de recollir i canalitzar aigües fecals, residuals i pluvials cap a les clavegueres. | |
Xarxa de transport elèctricaLínies formades per cables suspesos de grans torres metàl·liques, que transporten electricitat en condicions adequades per recórrer llargues distàncies amb poques pèrdues d'energia. | |
XassísEstructura de suport que aporta rigidesa i resistència mecànica al vehicle i també serveix de suport a la resta d'elements. | |
Xat, IRC o grups de conversaPrograma informàtic que permet l'establiment de converses i debats en directe, que poden ser escrits o sonors, entre diversos usuaris de la xarxa. | |
XecDocument mercantil que serveix per fer pagaments al comptat sense haver d'utilitzar monedes o bitllets. Pot ser nominatiu, si s'indica el nom del beneficiari, o portador, si hi figuren les paraules qui el porti. | |
XerracTipus de serra que s'utilitza amb una sola mà i que serveix per fer talls rectes i llargs a la fusta gruixuda. L'acabat de la peça obliga a polir-la després de serrar-la. | |