Model que manté que una persona, tant en els seus aspectes cognitius, socials i afectius del comportament, no és un producte de l'ambient ni un resultat de les seves disposicions internes, sinó una construcció pròpia que es va produint dia a dia com resultat de la interacció de aquests dos factors.

El coneixement es crea a partir dels esquemes que la persona ja té, és a dir, amb els que va construir en relació amb el medi que l'envolta. També anomenat el constructivisme de Piaget (1952).