Es diu disc dur (en anglès hard disk, abreujat amb freqüència HD) al dispositiu encarregat d'emmagatzemar informació de forma persistent en un ordinador.

Els discs durs generalment utilitzen un sistema d'enregistrament magnètic analògic. En aquest tipus de disc trobem dins de la carcassa una sèrie de plats metàl·lics apilats girant a gran velocitat. Sobre aquests plats es situen els capçals encarregats de llegir o escriure els impulsos magnètics.

Hi ha diferents estàndards a l'hora de comunicar un disc dur amb l'ordinador, els més utilitzats són IDE/ATA, SCSI, SATA i PATA (de recent aparició), etc.

Tal com surt de fàbrica el disc dur no pot ser utilitzat per un sistema operatiu. Abans hem de definir en ell una o més particions i després hem de donar-les un format que pugui ser entès pel nostre sistema.

També existeixen altre tipus de discs denominats d'estat sòlid que utilitzen cert tipus de memòries construïdes amb semiconductors per a emmagatzemar la informació. L'ús d'aquesta classe de discos generalment és limitat a les supercomputadores, pel seu elevat preu.